tag:blogger.com,1999:blog-10194129625219332112024-03-13T05:36:20.219+01:00B de LlibreCrítiques d'un analfabet. </p>
"Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mí me enorgullecen las que he leído." Jorge Luís BorgesJordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.comBlogger78125tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-10389696771495097492013-01-09T15:10:00.000+01:002013-01-09T15:10:03.466+01:00La educación de un hada per Didier van Cauwelaert<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_n-WzJSL6z4oaWr2fHadNM0ZL-DXeYMpfhKd7801wBD_7YQWJHFEQDS9v1f-ysyk_pmqtL4_-_25xSzwFj24liDPBfq8ulmu2boMO1ehP8LAHL0FalPbzdTsk6BnJrYwMdaoZFImZoG8g/s1600/portada-educacion-un-hada_grande.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_n-WzJSL6z4oaWr2fHadNM0ZL-DXeYMpfhKd7801wBD_7YQWJHFEQDS9v1f-ysyk_pmqtL4_-_25xSzwFj24liDPBfq8ulmu2boMO1ehP8LAHL0FalPbzdTsk6BnJrYwMdaoZFImZoG8g/s1600/portada-educacion-un-hada_grande.jpg" height="200" width="125" /></a></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Sóc un gran fan del premi
Goncourt. Aquest m'ha donat moltes bones lectures, m'ha obert un
front de bons escriptor i, malgrat que els editors no semblen gaire
disposats a recopilar-los en una única col·lecció, un bon dia vaig
el·laborar un llistat de les obres premiades per tal de continuar
gaudint de descobertes de qualitat.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Vet aqui que cercant,
cercant ,un dia va caure a les meves mans un llibre d'un autor que
precissament havia saltat a la fama empés per aquest premi. El titol
no m'atreia, la portada la trobava sosa, la sinopsis de la
contraportada -com la gran majoria- era decoratjadora i uns dibuixos
d'ocellets a l'interior li acabaven de donar un toc kitsch. O sigui,
que si no arriba a ser per l'atractiu de llegir un autor premiat amb
el Goncourt no li hauria fet més cas al llibre.
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Però, finalment, una nit
que cercava una lectura lleugera, vaig decidir encetar-lo. Les
primeres pàgines em van provocar un somriure que em va fer continuar
la lectura malgrat tenir un argument senzill i poc sorprenent.Es així
que em vaig trobar llegint fins que els ulls em deien prou i, al dia
següent, desitjava l'arribada de la nit per poder-me fondre entre
els llençols embolcallat per aquesta dolça història.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
He estat fascinat per les
petites històries que conformen la vida i la personalitat d'en
Nicolas, l'Ingrid en Raoul i la Sezar. He estat captivat per la seva
manera senzilla d'anar afrontant els problemes quotidians de la vida.
He estat atrapat per un relat que es resol tocant de peus a terra
però amb un puntet de màgia que li dona un encant singular a tota
la novel·la.
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Si algun dia us decidiu a
llegir-ho, penseu en aquest llibre com en una mousse. Es fràgil,
delicat i qualsevol sacsejada pot fer trencar l'encís que porten les
seves pàgines.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
P.S.: I els que no el
volgueu llegir recordeu que hi ha una adaptació cinematogràfica de
l'any 2006...</div>
Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-73105829639980609522009-01-19T17:08:00.003+01:002009-01-19T17:15:10.060+01:00Les aventures d’Arthur Gordon Pym per Edgar Allan Poe<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5kLgTf5qA-zClw0VrApnxVE_o-x6pjQSrDT5Ttiq944Ty9nk3Y3CTCsd_GaifLPk9E9VM6tM3-2e9haGP7NYw4n8vl98B_PLxNNcAkRqWKovNs1mz2uLmpS1wW14sSFyWq-led43W34Jw/s1600-h/image_book.php.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 100px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5kLgTf5qA-zClw0VrApnxVE_o-x6pjQSrDT5Ttiq944Ty9nk3Y3CTCsd_GaifLPk9E9VM6tM3-2e9haGP7NYw4n8vl98B_PLxNNcAkRqWKovNs1mz2uLmpS1wW14sSFyWq-led43W34Jw/s200/image_book.php.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293038811729618786" border="0" /></a><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Tal dia com avui, fa 200 anys, naixia un dels autors més extravagants i camaleònics que he llegit mai. Poe, personatge que no necessita més presentació que el seu propi nom. Amb tota una legió de fanàtics seguidors, va ser un escriptor prolífic però, per sorprenent que sembli, només va arribar a escriure una novel·la que és la que avui recomanem.<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Com qualsevol altra novel·la marinera, està plena de conceptes carregosos, de llenguatge mariner i xifres de marineria per tal que els lectors més exigents vagin seguint la travessia sobre un mapa. Deixant de banda aquests conceptes bàsics del gènere, ens trobem un relat barroc amb uns girs inesperats, on la crueltat i el realisme és tan omnipresent com la imaginació i el surrealisme més exacerbant.<br /><o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Aquesta obra, que em va fer entendre i admirar la resta de la obra de l’’autor, ha estat seguida, copiada i continuada per d’altres autors que com jo l’han trobat absolutament genial.<span style=""> </span><o:p></o:p></span></p> </span></p>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-7651387741681359012008-11-14T15:48:00.003+01:002008-11-14T15:52:32.195+01:00El embrujo de Shanghai de Juan Marsé<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG0WLz3QteO33MhXRgGZYbAd7dcFY8CvIGkIWLth333VNedU7EfOYGHeAB5mNC7i3uWnhwTvsjwkDTbEX3KlBMvPqQRccHzEWJQ4T0r3IB7hHqA31MM_dLSq3XciStOmTWr68zx9TlAe48/s1600-h/images.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 68px; height: 101px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG0WLz3QteO33MhXRgGZYbAd7dcFY8CvIGkIWLth333VNedU7EfOYGHeAB5mNC7i3uWnhwTvsjwkDTbEX3KlBMvPqQRccHzEWJQ4T0r3IB7hHqA31MM_dLSq3XciStOmTWr68zx9TlAe48/s200/images.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5268525651610724130" border="0" /></a>Somiar és gratuït. En el fons és la sortida que ens fa passar les nostres vides i ens ajuda a trampejar-la en temps difícils.<br /><br />Dins d’aquesta novel·la, dos nens es recolzen en el somni, en la història inventada per poder passar una època tan magra com va ser la postguerra amb un pare absent i una mare alcohòlica. Allà ells escolten històries increïbles del pare de Susanna fins trobar-nos en una novel·la dins d’una novel·la.<br /><br />Aquest recurs, tant utilitzat com tan difícil d’utilitzar, és una bona manera de lligar arguments i entortolligar personatges que passen d’una història a d’altre canviant de registre i de narrador.</div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-65088789732219313122008-11-07T16:26:00.003+01:002008-11-07T16:30:27.711+01:00Converses amb Goethe per J.P.Eckermann<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEielheNOIb6bro3QpFgPOJZlhcZDZKahgQWQ7SgfRSUvZ88kqI5kmOOvctlAWmx3v-YYbrXR30SWi8BdNjFjQd4QGlPTGrEnfFVyaAlH5lcnzqUptyukQr5r7WTRTuJDQpIsEn7MK-kJaPs/s1600-h/goethe.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 152px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEielheNOIb6bro3QpFgPOJZlhcZDZKahgQWQ7SgfRSUvZ88kqI5kmOOvctlAWmx3v-YYbrXR30SWi8BdNjFjQd4QGlPTGrEnfFVyaAlH5lcnzqUptyukQr5r7WTRTuJDQpIsEn7MK-kJaPs/s200/goethe.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265937834018212562" border="0" /></a>Estava jo en la fase final d’un treball i de fons escoltava una peça de J.S.Bach. Com és normal, una de les seves identificacions era BWV que són les inicials utilitzades per catalogar i classificar la<span style="display: block;" id="formatbar_Buttons"><span class="" style="display: block;" id="formatbar_JustifyFull" title="Justificació completa" onmouseover="ButtonHoverOn(this);" onmouseout="ButtonHoverOff(this);" onmouseup="" onmousedown="CheckFormatting(event);FormatbarButton('richeditorframe', this, 13);ButtonMouseDown(this);"><img src="http://www.blogger.com/img/blank.gif" alt="Justificació completa" class="gl_align_full" border="0" /></span></span> extensa obra d’aquest genial músic alemany. Llavors he recordat com Goethe li explicava dins aquest llibre el significat de les inicials però no recordava exactament com anava.<br /><div style="text-align: justify;"><br />No vegeu la meva sorpresa al trobar que aquest catàleg es posterior a Goethe. El meu cap m’havia jugat una mala passada!!!<br /><br />El que sí es cert és que Eckermann, que era un poeta alemany va aprofitar la seva amistat amb Goethe per recollir totes les seves converses des que es van conèixer fins la mort del poeta. Llavors al revisar les seves notes van tenir una prova més que Goethe no només era un gran escriptor sinó un gran pensador que s’interessava per múltiples matèries i havia tingut la oportunitat de conèixer figures molt importants de la època.<br /><br />Una lectura molt d’agrair per llegir a fragments i si teniu la sort de llegir la mateixa edició que jo la fruireu doblement ja que està tan mimada que han tingut el detall d’incloure les reproduccions a la mateixa pàgina per il•lustrar les converses quan tracten d’un monument, escultura o pintura. Tota una delícia per escoltar amb Bach de fons....<br /></div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-57215685731911880122008-10-17T16:34:00.003+02:002008-10-17T16:37:35.934+02:00Los girasoles ciegos de Alberto Méndez<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghY0dJPRQ4yv3u_a1eHkmZAggNS1SgsU3h68a_24bq_252MnYDujefbwvDm4yx691gVLr7yqTKAWOgRg4BuD2pRLljxHMgNHo-YYqeJhcOLLJ34zFkz6CLQ_sKfyCQCtEU4t0TATEsH2cd/s1600-h/girasoles.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghY0dJPRQ4yv3u_a1eHkmZAggNS1SgsU3h68a_24bq_252MnYDujefbwvDm4yx691gVLr7yqTKAWOgRg4BuD2pRLljxHMgNHo-YYqeJhcOLLJ34zFkz6CLQ_sKfyCQCtEU4t0TATEsH2cd/s200/girasoles.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5258131261260858578" border="0" /></a>El drama d'una guerra no s'acaba el dia que uns la guanyen o la perden. El drama d'una guerra el viuen tots els participants ja que la recorden i la pateixen durant molt de temps.<br /><br />Alberto Méndez ens explica en quatre impressionants històries el drama de la derrota a la Guerra Civil Espanyola. Un jove oficial franquista que deserta al final de la guerra, un jove amb el seu fill acabat de néixer fugint cap a l'exili, un pres que espera el seu judici i la seva possible condemna a mort i un soldat que, un cop finalitzada la guerra, viu amagat a l'armari de casa seva esperant temps millors.<br /><br />Històries tan colpidores que un cop encetades no vaig poder deixar de llegir fins a acabar el llibre. Història no menys colpidora la del seu autor, que aconsegueix la fama amb la seva primera obra i mor sense poder disfrutar-ho.<br /></div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-62177964403458244292008-10-10T18:30:00.005+02:002008-10-10T18:44:57.406+02:00La casa de les belles adormides de Yasunari Kawabata<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixdu6UbEJcn5vMMXDctvHqPRMiXQhex-u7oQoHGepywE6VkUZA8j4RlrARRWp8Zlsrkq2i57_ZL5pFxpz05BDbYE7f15M8myYrWPjxmJHySRxkKuiP9xJ_hi0Cl14yhCy-SpPiKFgKLHKY/s1600-h/20080321-La+casa+de+les+belles+adormides.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixdu6UbEJcn5vMMXDctvHqPRMiXQhex-u7oQoHGepywE6VkUZA8j4RlrARRWp8Zlsrkq2i57_ZL5pFxpz05BDbYE7f15M8myYrWPjxmJHySRxkKuiP9xJ_hi0Cl14yhCy-SpPiKFgKLHKY/s200/20080321-La+casa+de+les+belles+adormides.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5255566055502653634" border="0" /></a>Vet aquí que m'estic adonant que els japonesos tenen una gran passió per la bellesa perfecta. Mishima i <a style="color: rgb(51, 102, 255);" href="http://bdllibre.blogspot.com/2008/06/el-pavell-dor-de-yukio-mishima.html">"El pavelló d'or"</a> eren tota una reflexió sobre la mateixa i en aquest llibre, que tothom recomana, tornem a tenir el mateix tema barrejat amb quelcom tan antagònic com pot ser el món de la prostitució.<br /><div style="text-align: justify;"><br />En aquest breu relat, tenim un vell, de bona posició, que ens explica les seves experiències dins un prostíbul molt especial. I és que allà, les noies dormen narcotitzades i els homes només poden lliscar per sobre del seu cos sense practicar sexe físic. Els clients, que majoritàriament són avis acomodats, primer se senten avergonyits i fastigosos però poc a poc el record del passat els fa sentir joves i vigorosos i quan es desperten pel matí al costat de la bella adormida ha estat una experiència millor que el sexe.<br /><br />"<span style="font-style: italic;">Que era el pitjor que un home podia fer a una dona? El que li havia passat per exemple amb la dona casada de Kobe, o amb la prostituta de catorze anys, no havia ocupat sinó un instant en una llarga vida, i l'instant següent s'ho havia endut. Haver-se casat amb la seva dona, haver pujat les seves filles. això era el que es considerava bo generalment, i, tanmateix, els havia posat traves durant molt de temps i havia controlat la seva vida com a dones fins al punt d'haver-los, fins i tot, desviat el caràcter: vist així, tot plegat era més aviat dolent. Els costums d'aquest món, amagats sota la voluntat de l'ordre, potser ens anestesiaven el sentit del mal.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">Jeure al costat d'una noia a qui havien adormit era una cosa dolenta, sense cap dubte. Ho seria també si la matava, i encara més clarament.</span>"<br /><br />Potser perquè no van trobar a la vida la bellesa perfecta tant Mishima com Kawabata van acabar la seva vida suïcidant-se o potser per saber que les seves obres eren ja d’una bellesa perfecta.<br /></div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-72652885946432549392008-10-03T14:03:00.003+02:002008-10-03T14:14:32.835+02:00Dissabte de Ian McEwan<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDYnBUva0QyiGESYtj1G-xhfyOGN36ag6K49Pvm4HNHUTSfyJrS3uYjnc6rugBSlppdVxLfT3HfUSoxl2GETwERXI3g_FFctk1R6hLvHAeEYY9BduP2j8hvnPwT2D783-On0OVYK0B7WYB/s1600-h/dissabte.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDYnBUva0QyiGESYtj1G-xhfyOGN36ag6K49Pvm4HNHUTSfyJrS3uYjnc6rugBSlppdVxLfT3HfUSoxl2GETwERXI3g_FFctk1R6hLvHAeEYY9BduP2j8hvnPwT2D783-On0OVYK0B7WYB/s200/dissabte.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252899278722702274" /></a><div style="text-align: justify;">Dissabte de Ian McEwan es presenta després d'haver acollit nombroses bones crítiques com un llibre amb entrada fàcil i èxit segur que s'havia de pair poc a poc per disfrutar-ho. Aquest escriptor de to intimista i amb bona ploma s'ha llaurat un nom propi entre els grans.<br /><br />Aquesta és la història de la vida en un dia (dissabte) d'un metge totpoderós ens ensenya com és de fràgil entre bastidors. La història va i bé en una espiral, girant com una baldufa sobre la línia temporal d'un dia que sembla no acabar mai. Mitjançant aquestes anades i vingudes s'arriba a conèixer l'ésser que s'amaga rera la màscara.<br /><br />No puc deixar d'establir paral·lelismes entre la vida del nostre bon doctor i la de qualsevol de nosaltres ja que tots som fràgils i tots mirem de anar endavar. Uns amb més empenta, d'altres amb menys. Suposo que es per això que veig amb certa simpatia el personatge de Perowne que per d'altres pot ser odiós.<br /><br />Ara fins i tot em sento més nu i més fràgil ja que, havent llegit un llibre tant impressionat de McEwan, no sé si trobaré alguna de les seves altres obres dignes de ser comentades.</div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-32055959148118085862008-09-19T17:09:00.004+02:002008-09-19T17:20:48.958+02:00Divendres o el llimbs del Pacífic de Michael Tournier<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwbpfVRmsCWfZodRpmoHrhbT5lRfmrIgRhF60PgcWngiz9Xt2Y6tyQ85Vvv0aau-xdfhZQ6jh-5djeqydJoxAK6gH1QaPGIUQuJ9RWVMRKDSYsa-RLg-EJtibc7AEogAmGAs6O6A_CGhVk/s1600-h/torunier.php"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwbpfVRmsCWfZodRpmoHrhbT5lRfmrIgRhF60PgcWngiz9Xt2Y6tyQ85Vvv0aau-xdfhZQ6jh-5djeqydJoxAK6gH1QaPGIUQuJ9RWVMRKDSYsa-RLg-EJtibc7AEogAmGAs6O6A_CGhVk/s200/torunier.php" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5247750096242895794" border="0" /></a>Es molt freqüent veure en cinema que algú fa un "remake", o sigui, refà a la seva manera una pel·lícula antiga. S'ha fet, i es farà, amb més o menys èxit sense respectar si és un clàssic o una obra mestre però el que no havia vist mai era aquest procés dins el món literari.<br /><br />Michael Tournier és un escriptor francès que va tenir la gosadia de, com a òpera prima, escriure un "remake" del clàssic de Daniel Defoe "Robinson Crusoe". Que més dir, llavors tothom coneix l'argument... Robinson Crusoe és l'únic supervivent de un naufragi que intenta de sobreviure en una illa solitària fins que un dia rescata de la mort a un indígena que volien assassinar i el bateja com Divendres.<br /><br />No he llegit mai l'original però la versió de Tournier és magnífica. Visual, reflexiva i que dona molt on pensar. Ara la meva feina és llegir la versió mare i més obres de aquest gran autor que sembla ser Michael Tournier (no només pel que he llegit sinó fent una ullada a la seva llorejada biografia) pel que m'estic plantejant emigrar a una illa deserta però, ¿no tindria després massa feina?</div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-15497719078188814012008-09-05T17:21:00.002+02:002008-09-05T17:38:55.524+02:00La inteligencia fracasada de Jose Antonio Marina<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyT9CA9SvCpi28WIn5KgGODHhCXjqmURQaYegIkZvKUp6gqAe7loxtaNZLg8Yczh2DhnR3iawUpOXdeqPKvoufR92fuJKO0VTIHTauiM6X8p6GKT5OaMcICxOAokc8nNGB5_lxQ9niBLG3/s1600-h/inteligencia_fracasada.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyT9CA9SvCpi28WIn5KgGODHhCXjqmURQaYegIkZvKUp6gqAe7loxtaNZLg8Yczh2DhnR3iawUpOXdeqPKvoufR92fuJKO0VTIHTauiM6X8p6GKT5OaMcICxOAokc8nNGB5_lxQ9niBLG3/s200/inteligencia_fracasada.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5242562120555677778" border="0" /></a>També conegut com a "Teoría y práctica de la estupidez" fa més cara de ser un llibre d'autoajuda que d'un llibre seriós, escrit per un autèntic expert en psicologia entès en la matèria.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Marina no fa res més que analitzar, irònica i intel·ligentment, els tipus d'intel·ligència que hi ha i trencar les falses creences que si tens un alt CI (coeficient intel·lectual) ets un punyeter geni que vol arreglar el món. Per fer-ho utilitza molts símils literaris, Kafka, Pessoa, Wolf, amb el que fa un treball molt ben elaborat i estructurat que fins i tot analitza la inteligència i estupidesa col·lectiva en un llenguatge planer i amè.<br /><br />Sempre he odiat les pel·lícules on fan sortir el típic geni que per tenir un CI alt és capaç de fer qualsevol cosa i en canvi, jo, que sóc soci de Mensa i per tant tinc un CI apabullant, sóc més com Kafka que tenia un bastó on deia que tots els obstacles el trencaven (en contraposició a un que tenia, blah,blah, blah, llegiu el llibre i ho entendreu millor) ja que a la mínima m'enfonso emocionalment.<br /><br />M'ha apassionat llegir un llibre que m'ha fet sentir normal ja que em començava a preocupar això que jo no estigues tot el dia inventant trastos com els genis de les pel·lícules.<br /></div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-71275592050739811462008-08-29T13:29:00.003+02:002008-08-29T13:40:06.925+02:00Cuatro Amigos de David Trueba<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihWPmPIEkT1Y-Lh_q6EjIBhf6khrr-utdVzk70HItacCfqAbCBZJG_ddHuIdIoiUAcqNtW85rkRyZIGgB8I0fSwl-A5GGntEgosZwvl1oqU4Pcy1FSZI1Gyb5c4knNyfuNxOBuMvSVYEWS/s1600-h/trueba.jpeg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihWPmPIEkT1Y-Lh_q6EjIBhf6khrr-utdVzk70HItacCfqAbCBZJG_ddHuIdIoiUAcqNtW85rkRyZIGgB8I0fSwl-A5GGntEgosZwvl1oqU4Pcy1FSZI1Gyb5c4knNyfuNxOBuMvSVYEWS/s200/trueba.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5239901191045495634" border="0" /></a>Sopava un dia a casa del meu veí, o ex-veí per ser exactes, quan em va comentar que ell va deixar de llegir aquest llibre ja que no li interesava el tema. A mi em va agafar en el moment just. Era estiu, no feia més que veure vells amics i mirar de tancar a l'armari les pors, incerteses i dubtes fins a l'hivern.<br /><br />I es que aquesta història no té res més que això. Quatre amics que es troben per marxar junts de vacances i oblidar les seves miserables vides. El problema és que allà on vagis sempre ets el que ets i les teves misèries viatgen amb tu fins que les afrontes. Bé, en realitat no crec que hi hagi ningú que vagi per la vida dient als pagesos "comehenos". Però, llicències d'autor apart (cadascú fa parlar els seus personatges com vol i pot), la trama no deixa d'estar ben feta i segueix una cronologia lògica amb alguns moments d'humor hilarant.<br /><br />A mi el que més m'han agradat són algunes sentències lapidatories que Trueba posa en boca dels personatges ja que són fantàstiques per utilitzar en qualsevol sopar. Per exemple, només de començar diu un borratxo sobre els amics: "Nunca explico mis penas a mis amigos. Si quieren divertirse que los entretenga su puta madre." No, si jo tampoc ho faig, poc que ens veiem només faltaria que estiguessin només explicant-nos les penes...<br /><br />I els més mítics són els seus Escritos en Servilletas que han donat pas a la creació de infinitat de blocs que es diuen així (fins i tot un s'ha posat com a pseudònim d'autor Traubert que sembla un anagrama de Trueba) i que és un recull de pensaments amb els que acaba cada capítol. Us deixo amb un dels meus favorits:<br /><br /><span style="font-style: italic;">El verano es una estación triste en la que nada crece. Quién no prefiere el mes de diciembre pese a la amargura que provoca la felicidad ajena; incluso la establecida crueldad de abril es mil veces más estimulante. La canción del verano es siempre la peor canción del año. El amor de verano es un subgénero del amor, del gran amor que nunca podrá tener lugar en verano. Hablan de lecturas de verano, noches de verano, viajes de verano, bebidas de verano y con ello queda implícito un sutil desprecio. Nuestro amor no está hecho para el verano. Nuestro amor no conoce vacaciones.</span></div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-58784102149753437802008-08-22T13:36:00.003+02:002008-08-22T13:42:58.100+02:00El dia dels trífids de John Wyndham<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNugqgZxk9fDYjOlu_ymxU7XITuuQT6NL6nFsMVe5uSHtLSTiL4Nw-2VGD0mT4LVQjpxtg7JChm_NGrq3W0-OXufIKPeIypadcw_Ve7ccbw4bObsznzO_DBDMZ7qvotJKX3QAa2h8i1kDR/s1600-h/wyndham_trifids.preview.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNugqgZxk9fDYjOlu_ymxU7XITuuQT6NL6nFsMVe5uSHtLSTiL4Nw-2VGD0mT4LVQjpxtg7JChm_NGrq3W0-OXufIKPeIypadcw_Ve7ccbw4bObsznzO_DBDMZ7qvotJKX3QAa2h8i1kDR/s200/wyndham_trifids.preview.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5237306124207028146" border="0" /></a>Hi ha llibres que deixen emprenta per tota la vida. En el meu cas és perquè en aquest cas em recordo de la família de la persona a la que li vaig deixar el llibre i mai més me l'ha retornat (persona que no recordo qui és) i perquè va ser una d'aquelles típiques lectures de l'adolescència que t'encanten i no oblides mai (en realitat he vist posteriorment qualsevol adaptació cinematogràfica sobre el tema).<br /><div style="text-align: justify;"><br />L'argument és apocalíptic. Un home que es desperta sol en un hospital on tothom ha desaparegut. Ell, al estar sense vista no va veure una pluja de meteorits impresionant que va provocar que tots els que la van visionar quedessin cecs. A partir d'aquí s'enceta el relat sobre la supervivència i la reconstrucció de la humanitat. S'han d'ajudar als altres o mirar per un mateix? Agrupar-se en unitats petites o mirar de reconstruir? O potser crear un nou món seguint una utopia?<br /><br />Un argument fascinant i molt original per la seva època (va ser escrit als anys 50) que va causar furor ja que per aquella època, si més no, sempre hi havia la por a un nou enfrontament bèl·lic mundial que ho assolés tot (la Guerra Freda). Aquest argument ha estat utilitzat amb variants per crear noves i fascinants creacions literàries sobre un apocal·lipsis mundial: "Mecanoscrit del Segon Origen" de Pedrolo, "El Mur del Fred" de Loiseau... I tot això sense comptar amb les mil i una adaptacions al cinema i les idees del seu argument adaptades a altres produccions. Quantes pel·lícules heu vist que el protagonista s'aixeca en un hospital i es troba tot assolat ???<br /><br />Veritablement un gran clàssic que per la seva inflluència no es pot oblidar...</div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-72310084557228479792008-08-14T14:40:00.004+02:002008-08-14T15:07:38.359+02:00Afirma Pereira de Antonio Tabucchi<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilk1SWT5NPvn4vLBd37MaIFEdyDNkm1fi5aNLoFBZBJWSkcqTPs2fQ_VPoCmGJ5JeqvzxFu3DhcptBcoW94bGqUyQMV6QpbpyR0yAI9ihGeI3yi45Dz7zCtbYGM5TW-lfH1-oatNY9dHVi/s1600-h/pereira.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilk1SWT5NPvn4vLBd37MaIFEdyDNkm1fi5aNLoFBZBJWSkcqTPs2fQ_VPoCmGJ5JeqvzxFu3DhcptBcoW94bGqUyQMV6QpbpyR0yAI9ihGeI3yi45Dz7zCtbYGM5TW-lfH1-oatNY9dHVi/s200/pereira.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5234352530927995666" border="0" /></a>Tinc un amic al que li ha agradava dir que quelcom era més delicat que una història de Tabucchi. Això em va empenyer a llegir-me aquest llibre que tenia oblidat, entre tants d'altres, en els pendents a llegir.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Tinc un amic que, com Pereira, és tranquil i sosegat, fins a cert punt apartat del bullici de la vida tot i que ambdós els agrada de tant en tant anar a la platja per sentir el mar. Fidels als seus ideals no dubten en lluitar davant de la injustícia més, un personatge així, no ho fa frontalment, ja que l'escombrarien a la primera garrotada, sinó que ho fa amb senzillesa i humilitat, més o menys com tot el que fa a la vida.<br /><br />Llegint Tabucchi he entés que es la delicadesa, la pausa, la parsimònia... I és que Pereira no només és un personatge, és tot un personatge que destaca en un món gris com una taca de pintura en una fotografia en blanc i negre.<br /><br />Tinc un amic, però qualsevol ànima sensible que conegui a Pereira en tindrà un altre.</div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-52233996241660225842008-07-18T14:15:00.002+02:002008-07-18T14:18:33.542+02:00Les quatre estacions de Stephen King<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHox8Va87zBGjJVEuXzp9rUxK1PLZD1HvDxmNUFDxcYbQtKuI-OyoYIfMl10c_3bRlW0aVnl8bAVnZKpS1mrZvYV1AYH6T7bNfaECkV0Efhs7Fg-Eg9gFcBsHh0Ai5M_33_CigGha8JPA4/s1600-h/seasons.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHox8Va87zBGjJVEuXzp9rUxK1PLZD1HvDxmNUFDxcYbQtKuI-OyoYIfMl10c_3bRlW0aVnl8bAVnZKpS1mrZvYV1AYH6T7bNfaECkV0Efhs7Fg-Eg9gFcBsHh0Ai5M_33_CigGha8JPA4/s200/seasons.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5224327364150407922" border="0" /></a>Ho confeso. No l'he llegit i no m'he enterat fins ara. Bé en realitat només he llegit la meitat del llibre gràcies a la bona obra de l'editor que el va trossejar per oferir-lo en una edició de butxaca.<br /><div style="text-align: justify;"><br />I es que fa molt de temps, quan la gent no tenia aire condicionat a casa (total ara el tens i tampoc l'engeges per por a la factura), era esport nacional passejar les tardes que eren extremadament caluroses per qualsevol supermercat o centre comercial durant unes hores per tal d'estar fresc. En aquella ocasió, temps i ubicació, va ser en un Pryca a Lleida. Com sempre jo vaig anar a ullar els llibres i em va atreure una edició de butxaca del mestre King. El més interesant era el fet de no ser una de les seves habituals novel·les de terror sinó eren unes històries curtes.<br /><br />La primera d'elles, narrava les vivències d'un director de banc que mata a la seva dona i el seu amant i l'engarjolen. Allà ha d'aprendre una nova manera de viure i fa amistat amb un presidiari negre (o el que s'enten com més que una amistat...).<br /><br />La segona encara que no és de por fa molta por. Ens explica la història d'un jove model·lic que visitant al seu vell veí descobreix que és un antic nazi. A partir d'aquí comença a quedar fascinat per ell i comença a fer-li explicar tots els fets que va viure als camps de concentració fins que el noi tregui la seva part més fosca.<br /><br />Ara em queda pendent la feina de llegir les dues històries següents si trobo la edició corresponent. I es que malgrat que Stephen King amb el temps s'ha tornat repetitiu i avorrit té un estil i una maestria en les seves primeres obres que ningú li pot negar i el més sorprenent és com et pot fer sorprendre amb fets quotidians.</div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-67451712180755467272008-07-11T20:24:00.002+02:002008-07-11T20:30:45.453+02:00Fahrenheit 451 de Ray Bradbury<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7nniYVBBgYycjMj4rP5OOB0_S5AN66VMSnsqlQPfYGP450rhOF5sVn7EuWOdbyQVmPcTryF_BZrF-hApEHpa9BR7RnGSiaxkBG0iFSN2xmFPzT4nHcYx1l3wIWfR2orW3fi8hT2WuaZ8s/s1600-h/451.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7nniYVBBgYycjMj4rP5OOB0_S5AN66VMSnsqlQPfYGP450rhOF5sVn7EuWOdbyQVmPcTryF_BZrF-hApEHpa9BR7RnGSiaxkBG0iFSN2xmFPzT4nHcYx1l3wIWfR2orW3fi8hT2WuaZ8s/s200/451.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5221824857416992930" border="0" /></a>Era molt jove quan vaig veure una pel·lícula de Truffaut que em va deixar mort de por. En el futur, els bombers es dediquen a anar per les cases cremant tots els llibres que troben.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Allò em va marcar ja que per mi, els llibres eren (i són) els meus amics, objectes que em descobrien nous móns i noves experiències que d'altre manera no podia arribar.<br /><br />Finalment, molts anys després, he tingut el valor de llegir el llibre que va inspirar al genial cineasta. I he tornat a patir i tremolar ja que he aquell món, que de petit veia com a distant, l'he reconegut com a proper. Un món on t'engarjolen per conduir a 60 km/h, on les televisions estan penjades a la paret i hi ha una munió de canals tots diferents i a la vegada iguals ja que només repeteixen una programació insulsa. On la gent cerca la simplicitat a les coses i tot, inclús les matemàtiques s'intenten reduir a la mínima expressió.<br /><br />He tremolat pàgina rera pàgina reconeixent alguns trets del món que ens rodeja i no he pogut evitar, al finalitzar la lectura de la història, mirar els llibres que em rodejaven i pensar en quin podria triar per començar a memoritzar per si de cas aquest món nostre segueix aquesta línea futura...</div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-62494258750847928142008-06-27T18:24:00.003+02:002008-06-27T18:28:17.107+02:00El pavelló d'or de Yukio Mishima<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnIzt2_QM5pQqVtFewp0BlbNr35G1YIuRtp5C1fi9BcM43MuDqOqGd-qPwIn5P2D8OnI_rHG9CJsRJ3bERL-tekyC88SjoqX5fb3_FVoIluDR6pL5l-PcmsBBh9eIesWdTswctTkXSnN-1/s1600-h/muestraPortada.php.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnIzt2_QM5pQqVtFewp0BlbNr35G1YIuRtp5C1fi9BcM43MuDqOqGd-qPwIn5P2D8OnI_rHG9CJsRJ3bERL-tekyC88SjoqX5fb3_FVoIluDR6pL5l-PcmsBBh9eIesWdTswctTkXSnN-1/s200/muestraPortada.php.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5216598482735612274" border="0" /></a>Un dels principals reptes que té llegir un autor oriental és la barrera idiomatica. I no ho dic perque els llegeixi en versió original sinó perquè els idiomes orientals acostumen a ser simbòlics i això fa crec que ajuda a que la seva línia de pensament sigui tan diferent de la nostra.<br /><div style="text-align: justify;"><br />En aquesta preciosa novel·la, tot un clàsic de la literatura moderna japonesa, tenim que tot en ella és simbòlic. Podríem dir que és el paradigma del simbolisme. En ella un jove novici, idealitza com a màxim estandard de la bellesa i de la perfecció el pavelló d'or, temple dins del qual treballa i refusa qualsevol altre model de bellesa. Finalment, i com se sap des de el principi, convençut de que mai assolirà la comunió màxima amb el temple decideix cremar-lo.<br /><br />Una de les coses que més m'ha impressionat d'aquest llibre és la preocupació que té l'autor per tal que el lector sapigue com comença i com acaba el llibre. Per tant, ja no hi ha ansia en arribar al destí final, sabem el que ens espera i podem gaudir pàgina rera pàgina pel fabulós viatge de la vida del novici i intentar entendre perquè s'obsesiona amb un element.<br /><br />I potser si arribem entendre les virtuts i defectes dels personatges ens arribem a entendre una mica més nosaltres mateixos ja que, i que ningú s'amagui, tothom té la seva fixació en un model de bellesa i potser un dia ens trobarem que allò en el que creiem no es perfecte i ens entrin ganes de cremar el pavelló d'or i llavors entendrem que a pesar de tot el que volem es viure.</div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-85305677678426021172008-06-20T17:34:00.007+02:002008-06-20T17:52:50.231+02:00Tu Rostro Mañana de Javier Marías<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDO_qSJoE9-F5Rn4QY39bO6_ek1HbfEQ5GzvhFq2KYJETnPMtB9lq4Zz6tR4a0NtfqzgNOgA6VJ94xoc6ln8C7QNcZxcz_3KHj6vGxEN1kv432nA4AS_C947rBvrF-LnpyuUd9QsCTfDNo/s1600-h/9788420430799IMA.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDO_qSJoE9-F5Rn4QY39bO6_ek1HbfEQ5GzvhFq2KYJETnPMtB9lq4Zz6tR4a0NtfqzgNOgA6VJ94xoc6ln8C7QNcZxcz_3KHj6vGxEN1kv432nA4AS_C947rBvrF-LnpyuUd9QsCTfDNo/s200/9788420430799IMA.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5213991903381526466" border="0" /></a>¿Perquè un escriptor necessita 1.600 pàgines per escriure una novel·la? O bé, té molt d'argument, o bé no sap com acabar-la i va fent o potser cobra per pàgines...<br /><div style="text-align: justify;"><br />En el cas de Javier Marías, jo crec que ha estat pur exhibicionisme literari. En resum, tot el llibre explica la història de un espanyol separat, políglota i molt culte (Marías???) i al qual l'uneix l'amistat del seu moribund pare (el pare de Marías) amb un culte aristocrata anglès (sir Peter - només li canvia el cognom) que li presenta a un misteriós personatge que el contracta per treballar com analista de perfils per una branca secreta del MI16.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7WoCMxJMJBP2mGdrXEYlbP-GPncySp7JtHnsLnuJ1HGuNw8m2Z6K96kBFlNuqIHG40NEnP-lLIfPFtoqf6U26Wmfo6hUfFlqetDsGtwWjBQq8GzK0H41GCfAF_uHUZRenpcShw2cxajjl/s1600-h/9788420465531IMA.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7WoCMxJMJBP2mGdrXEYlbP-GPncySp7JtHnsLnuJ1HGuNw8m2Z6K96kBFlNuqIHG40NEnP-lLIfPFtoqf6U26Wmfo6hUfFlqetDsGtwWjBQq8GzK0H41GCfAF_uHUZRenpcShw2cxajjl/s200/9788420465531IMA.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5213989194756174498" border="0" /></a><br />El primer volum s'obre amb un inici espectacular, que en el fons és el que em va enganxar, ja que durant tota la resta del llibre no saps molt bé de que va res ja que es dedica a anar-se per les branques a la primera oportunitat. Tot i que per ser sincer, jo em deixava portar amb un plaer total encara que per alguns pugui semblar un intent d'escriptura esnobista per part de l'autor. Per aquells que no es vulguin atrevir amb l'obra complerta el meu consell i súplica es que cal que llegeixin el primer capítol d'aquesta.<br /><br />El segon volum també comença força bé. Una introducció contundent. D'aquelles que es recorden només que te les citin però la resta del llista afluixa moltíssim ja que el pobre Marías intenta reconduir la història per no tenir que estar escribint tres o quatre mil pàgines. Per tant, aquí comencem a entreveure una mica de que va la història i al meu entendre el nus argumental de la mateixa és la part més fluixa de la trilogia.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh11LgYnITACu_Flp1uzz-7N4x3AttUmwUWsAO5jQJAXMR29oNAxAKfM_5Ao0qn7nR6i3rnZc_qgNAFUeN4QT-zuyWpBLM2DBbhat7UiK1HegJMGzUOoHOyf00kLoKY19VVBBYpQ0C2oTsR/s1600-h/49074.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh11LgYnITACu_Flp1uzz-7N4x3AttUmwUWsAO5jQJAXMR29oNAxAKfM_5Ao0qn7nR6i3rnZc_qgNAFUeN4QT-zuyWpBLM2DBbhat7UiK1HegJMGzUOoHOyf00kLoKY19VVBBYpQ0C2oTsR/s200/49074.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5213989477661306258" border="0" /></a>El tercer volum no comença tan bé. Potser atemoreix el tamany inmés de quelcom que pot ser un simple intent de creacionisme sense més sentit que aconseguir bones cites (és que encara ens recordem del primer i badallem del segon) però poc a poc crea una història del no res i la lliga, la entortolliga i ens sedueix amb paranys on et quedes enganxats fins trobar-te que arribes a la última frase: Fí del tercer vòlum i últim.... I llavors penses, "¿I perquè carai no escriu un quart?"<br /></div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-89798617767146085272008-06-13T17:33:00.002+02:002008-06-13T17:39:03.748+02:00La insostenible lleugeresa del ser de Milan Kundera<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ14f5rhCPQ71b99w6x_4GoaR-ChF67aTAtODI5LYSzfp-FtNYwtl7xq9eCE2UBV21lHJ4pmidjnOwpzVKe9mkXDcth9-yB7WGGBBsWloY3qSt09Lf8Uvd1hLZ-UX7bGDHUhll-AJFQwn1/s1600-h/LA+INSOSTENIBLE+LLEUGERESA+DEL+SER.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ14f5rhCPQ71b99w6x_4GoaR-ChF67aTAtODI5LYSzfp-FtNYwtl7xq9eCE2UBV21lHJ4pmidjnOwpzVKe9mkXDcth9-yB7WGGBBsWloY3qSt09Lf8Uvd1hLZ-UX7bGDHUhll-AJFQwn1/s200/LA+INSOSTENIBLE+LLEUGERESA+DEL+SER.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5211389908117699762" border="0" /></a><div style="text-align: justify;">Ahir a la nit una xafogor terrible feia incomode qualsevol intent de ser abraçat. Però l'intent es va produir, i em va venir al cap una escena d'aquest llibre on, si mal no recordo, en Tomas per evitar la aclaparadora abraçada possava en el seu lloc una sabata.<br /><br />A la novel·la, que recordo en flashos intermitents, ell deixa a la noia ja que és incapaç de resistir la pressió de l'amor. Al mateix temps té una amant que a la seva vegada inicia una relació sentimental amb un home casat i que no empitjora fins que aquest no decideix abandonar-ho tot per estar amb ella.<br /><br />Si de vegades afrontar la vida pot semblar dificil, aquí veiem tota una sèrie de personatges que no saben com fugir d'estudi quan troben de front allò que tant han buscat, potser perquè la vida és difícil o potser perquè com deia Sèneca tant més ràpid correm cap a la felicitat, tant més ràpid aquesta s'allunya de nosaltres.<br /><br />Aquests records de pors infinitesimals em varen fer resistir ahir nit la aclaparadora abraçada i pensar en que potser, aquesta gran tràgedia grega portada als nostres dies per l'autor, mereix una regellida encara que sigui per recordar per si efectivament en Tomas possava en el seu lloc una sabata.</div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-16961147620670286432008-06-06T17:44:00.006+02:002008-06-20T16:57:59.266+02:00El lector de Bernhard Schlink<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7kfLK6GXktFFywSBw5hkYNvtjRC1FnabNW09tLCT1b163mTGrSa1MRqFOnTsNh1d3WdsJQqDEoBwoumXsp-0DSzplrYR3wQG-IUBXsXmx2BZ8TfnBSRB4it1aefwiaaxC2T7z1HcdAbUA/s1600-h/84-664-0377.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7kfLK6GXktFFywSBw5hkYNvtjRC1FnabNW09tLCT1b163mTGrSa1MRqFOnTsNh1d3WdsJQqDEoBwoumXsp-0DSzplrYR3wQG-IUBXsXmx2BZ8TfnBSRB4it1aefwiaaxC2T7z1HcdAbUA/s200/84-664-0377.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5208797465116467490" border="0" /></a>Una vegada més ens trobem amb un relat quasi autobiogràfic on l'autor ens relata la iniciació sexual d'un adolescent, en Berg, mitjançant la relació que es genera entre aquest i una dona més gran, la Hanna, a la que llegeix.<br /><br />Si simplement es quedés aquí, seria un d'altres i potser, com diria en <a href="http://tintaxinesa.blogspot.com/">Biel</a>, l'hauria amorrat al piló de "llibres sobre iniciacions adolescents" però a més l'autor, tampoc explicaré tota la història per no esgarriar la lectura a ningú, afegeix tota una trama sobre la participació dels alemanys amb l'extermini jueu i les seves implicacions amb el partit nazi.<br /><br />Schlink, no és la primera vegada que s'implica en aquests temes ja que en obres anteriors, concretament a la saga del vell detectiu Selb, ja fa servir la figura del ciutadà alemany que es deixa arrossegar per la voràgine de la Segona Guerra Mundial . fins arribar a col·laborar amb actes inimaginables.<br /><br />Aquest punt de reflexió, que per qualsevol altre podria ser simplement una base de reflexió ética o filosòsica, en aquest país, on s'ha viscut una guerra civil i on encara sonen els retrets a banda i banda, un llibre així pot significar quelcom més ja que dona molt que pensar. I es que ja ho deia Edmond Burke: "Perque el mal trionfi, només es necessita que els homes bons no facin res".</div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-30148648892171757562008-05-30T17:33:00.004+02:002008-05-30T17:48:35.717+02:00Guerra i Pau de Lev Tolstoi<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9zW0e3huQSFKdVNH3ru3REfXX0uQd5Kka5FjrJAoF8WPndsBHiGNEwgPQYjvfBcxH9SDBBfmMRCcaeg-A0zn6hienxEhMp9Hh00govTbb4nPwKwAWQ1Vkgx-QslReU1zdDSll803t-CcJ/s1600-h/guerra%2520i%2520pau.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9zW0e3huQSFKdVNH3ru3REfXX0uQd5Kka5FjrJAoF8WPndsBHiGNEwgPQYjvfBcxH9SDBBfmMRCcaeg-A0zn6hienxEhMp9Hh00govTbb4nPwKwAWQ1Vkgx-QslReU1zdDSll803t-CcJ/s200/guerra%2520i%2520pau.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206198068363915570" border="0" /></a>Fa molts anys, quan era molt jove i innocent, vaig anar a treballar lluny de casa. Era la meva primera vegada. Era estiu. Les jornades eren llargues i calides i per la nit m’agradava jeure al meu llit i llegir. Compartia habitació amb un parell de companys i dalt d’un moble cadascú va posar unes quantes cintes de música i uns quants llibres que compartíem. D’aquesta manera vaig conèixer noves músiques i nous autors, entre d’ells Lev Tolstoi.<br /><br />El primer que em va atreure va ser la seva impressionant aparença. Era un llibre gegantí, de volum colossal, amb un lletra menuda que li donava un aspecte bíblic. El meu company l’havia agafat de la llibreria del seu pare amb la intenció de llegir-lo aquell estiu però vaig ser jo qui es va avançar i es va endinsar dins aquelles pàgines.<br /><br />El relat fascinava des de les seves primeres pàgines on es presentaven tot un munt de personatges, que perfectament dibuixats, ja fan preveure el clima bèl·lic que s'acosta. Un munt de pàgines desprès, Napoleó envairia Rússia i el que semblava un relat de societat es converteix en un relat de guerra esfereïdor que finalitza amb la derrota dels exercits francesos i el retrobament dels que al principi eren amics i que la guerra ha transformat.<br /><br />Essent possiblement una de les millors novel·les del món, no hi ha període millor per llegir-la que l’estiu on la podem gaudir amb tota tranquil·litat asseguts i en total relax i sense preocupar-nos per les seves grans dimensions.<br /></div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-46928273953396694192008-05-23T17:16:00.006+02:002008-05-23T17:29:51.730+02:00Diario secreto de Laszlo, Conde Dracula de Roderick Anscombe<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFfO_reAnSWGV7PZ-Il1hffFL2Mwv2G5Y9eB1BmHdHkx6BMIqQZU_bz-kIdvJc66LrPdg35fLypCpSxxXemV_PXbSjFhYB70HHsPzAb-N4XhIcYKYFexdGyb8TqbS4Pzcv41o_a_uetVKX/s1600-h/lazslo.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFfO_reAnSWGV7PZ-Il1hffFL2Mwv2G5Y9eB1BmHdHkx6BMIqQZU_bz-kIdvJc66LrPdg35fLypCpSxxXemV_PXbSjFhYB70HHsPzAb-N4XhIcYKYFexdGyb8TqbS4Pzcv41o_a_uetVKX/s200/lazslo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5203594411944440098" border="0" /></a><div style="text-align: justify;">Des de petit estic fascinat per la figura dels vampirs, suposo que com a molt d'altres em fascina aquesta barreja de poder suprem que tenen combinat amb el fet de ser immortals tot i les seves debilitats. Per tant, es normal que llegeixi qualsevol llibre que tracti el tema. N'he trobat de distrets i bons que tracten el tema amb un cert clasicisme ("Salem's Lot" de Stephen King), d'altres que volen ser més innovadors ("Lestat el Vampir" d'Anne Rice) i fins i tot d'altres que no tracten sobre vampirs però aprofiten el tema per introduir altres temes amb certa originalitat tot i que alguns et facin morir d'avorriment ("Lo que sé de los vampiros" de Casavella) tot i que com en aquest cas et pots trobar un llibre ben fresc i original.<br /><br />Laszlo, no és un vampir ni és el Compte Dracula. En realitat és un jove noble de bona família d'origen balcànic que estudia a París. Allà combina la seva formació i els seus estudis amb interminables nits de dones i alcohol. Poc a poc abandona aquests costums seduït per una bella cortesana a la que una nit, després d'una discusió passional mata amb d'un tall al coll. Mentres ella es desagna ell li vol fer un petó però sense saber perquè es llença sobre el seu coll i beu la seva sang. Al poc temps marxa de París, temerós de que la justícia el relacioni amb el crim. El temps passa i es es converteix en el principal referent de la seva comarca. Mai ha pagat pel crim que va cometre a París però per les nits encara el recorda i l'obsessiona. I un bon dia per calmar la seva obsessió mata un altra dona i torna a beure la seva sang. Aquí comença una espiral d'assassinats on tota la regió veu la mà d'un vampir i s'encomanen al seu senyor Laszlo per tal que el protegeixi d'aquest.<br /><br />Aquesta novel·la, que va passar sense pena ni glòria, està escrita en forma de diari del mateix compte. Això sí, el Sr. Anscombe, que és un reputat psiquiatra ens ofereix un viatge en primera persona a la ment d'un assassí en sèrie amb una bona dòsi d'humor negre i un bon ritme que fa que l'acció vagi "in crescendo" durant tota la novel·la. Si algun dia la veieu abandonada pels racons d'una biblioteca, les lleixes d'una amic o un mercat de segona ma no dubteu en agafar-la ja que us asseguro que passareu una bona estona</div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-31033669831359728372008-05-16T18:07:00.004+02:002008-05-16T18:13:35.754+02:00Viatge al centre de la Terra de Jules Verne<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEholuHJknTzbfOWud2fVEttBIO3hPu38PJntvDJhgBarDXrsL8aDjZksUzZlo_dTiYsCJdv1raC2j82XDQ26lX3fHoR01hUSG4xnjV96wm8vXSaEbbXk9JTPmKDFTmmqn7OiqHM_YJUcGdH/s1600-h/viatge.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEholuHJknTzbfOWud2fVEttBIO3hPu38PJntvDJhgBarDXrsL8aDjZksUzZlo_dTiYsCJdv1raC2j82XDQ26lX3fHoR01hUSG4xnjV96wm8vXSaEbbXk9JTPmKDFTmmqn7OiqHM_YJUcGdH/s200/viatge.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5201009057768109922" border="0" /></a>Jules Verne és un d’aquells autors que possiblement ningú llegeix avui en dia. Tothom sap l’argument de les seves històries i de tant en tant ens obsequiem amb una nova adaptació animada que, per molts, és la principal excusa per no tenir que llegir el llibre.<br /><br />És ben cert que si Jules Verne hagués nascut amb posterioritat, potser 50 o 60 anys més tard, igual no s’hauria menjat una rosca. Darrera d’ell va venir una munió de bons escriptors de ciència ficció. Però també és cert, que perquè molts altres s’atrevissin a escriure ciència ficció tenia que haver un pioner i aquí va estar ell entre d’altres.<br /><br />I és que amb els seu estil senzill, adornat per nombrosos detalls geogràfics, i en general científics de tota mena, escrivia unes novel·les que captiven al lector, fins i tot avui en dia, ja que la seva lectura, tot i ser una mica naïf , flueixi amb agilitat pàgina rera pàgina.<br /><br />De vegades sembla impressionar que aquest home fos tan vident, per exemple en aquesta novel·la els protagonistes fan servir uns lots amb electricitat, però si analitzem altres autors de ciència ficció posteriors també eren capaços de treure a les seves novel·les invents que pocs anys després s’han materialitzat, per exemple l’ús d’una xarxa que contenia informació i era accessible arreu del món.<br /><br />Jules Verne, heroi de la meva joventut, que em portava a llocs increïbles en viatges fantàstics en certa edició dual de còmic i llibre, és un autor que no dubto en rescatar en moments d’estrès i ansietat per tal que em torni a fer viatjar i relaxar amb una de les seves simples però agradables històries.<br /></div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-1012848161773533792008-05-09T17:16:00.003+02:002008-05-09T17:47:55.056+02:00Middlesex de Jeffrey Eugenides<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVChGxRcpwRQmTv0Xx1DPAG3KVqKrWFtZB524N8qR1tZbx8jvB3qZ0q5Xnx_BCNhoAVBOEwsgZwS75zBRxCsG4g-1Gb0uDziWRZ9o02eGzyZQQfsUqIMXQJo7BMDVgQWko0UPcLsO4rHfG/s1600-h/middlesex.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVChGxRcpwRQmTv0Xx1DPAG3KVqKrWFtZB524N8qR1tZbx8jvB3qZ0q5Xnx_BCNhoAVBOEwsgZwS75zBRxCsG4g-1Gb0uDziWRZ9o02eGzyZQQfsUqIMXQJo7BMDVgQWko0UPcLsO4rHfG/s200/middlesex.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5198404881260349874" border="0" /></a>Una de les coses que m’agrada del procés de lectura és el fet d’adonar-se del fet de la transmutació. Com a lector, Déu suprem que tot ho observa des de dalt del seu Olimp, pots veure com passa el temps en un instant i el que ara era ja no és, i veure com apareixen noves coses, noves emocions, fins arribar a un final en el que tu, com a deïtat avorrida, decideixes abandonar la contemplació d’aquell punt de la història i dedicar-te a altra cosa.<br /><br />I vet aquí com l’atzar, potser creació capritxosa d’una altre Déu, em va portar a triar aquest llibre de Eugenides quan el que jo volia era l’altre, el famós. Però es que em va atreure la morbositat de la història, una jove adolescent que descobreix que té passió per altres dones i no per ser lesbiana sinó per ser hermafrodita. I a partir d’aquí en endinsem en un apassionant viatge al passat veient la història de la seva família i com es lliguen diferents històries dintre de la història fins acabar llegint una de molt diferent a la que pensaven.<br /><br />Potser en poques obres trobareu un procés de mutació tan elaborat com en aquesta. Potser en poques obres us mourà la curiositat a passar pàgina rera pàgina sense parar a pensar d’on ve la història i on va. Però si vols veure com passa el temps en un instant, i veure com apareixen noves coses, noves emocions, aquesta és la vostre novel·la a llegir.<br /></div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-69115178440435772642008-05-02T18:32:00.004+02:002008-05-02T18:45:32.593+02:00¿Somien els androides xais elèctrics? De Philip K. Dick<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvZF5eZVQmHWZEdFn07cn97rBa6VbtKrZiUdPTFW5YhtmU7b0Or2GGajGXWyYl0YJqC_XEKbp03ZBi7912XX6AHp3TGXjHGx5cxbjPhxGp2wotOTBT9AFm3eqZfemgL7kWjGBOQ3ygPTkr/s1600-h/doandroidsdreamofelectricsheep1sted.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvZF5eZVQmHWZEdFn07cn97rBa6VbtKrZiUdPTFW5YhtmU7b0Or2GGajGXWyYl0YJqC_XEKbp03ZBi7912XX6AHp3TGXjHGx5cxbjPhxGp2wotOTBT9AFm3eqZfemgL7kWjGBOQ3ygPTkr/s200/doandroidsdreamofelectricsheep1sted.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5195822290705300818" border="0" /></a><div style="text-align: justify;">¿Heu tingut mai ganes de cremar un llibre? Jo sí. Precisament aquest el dia que el vaig trobar en una llibreria i algun editor il·luminat l’havia subtitulat “Blade Runner”. I no cal que us digui que, tot i ser ambdues unes obres mestres cadascuna al seu gènere, són molt diferents entre sí.<br /><br />Aquest petit i meravellós llibre és molt diferent a la majestuosa pel·lícula tot i tenir una argument similar. En un món futur, un caçador de nom Decker té la missió de capturar i destruir la última fornada d’androides, molt similars als humans, que enlloc d’estar-se a les colònies han vingut a la Terra.<br /><br />A partir d’aquí les diferències són nombroses fins arribar al punt de distingir-se dues obres d’art totalment diferents, bé en realitat tot i que apareixen molts conceptes similars a la pel·lícula, precisament a la novel·la el concepte de Blade Runner no apareix. El més curiós és que fins l’aparició de la pel·lícula, l’autor, avui consagrat, era un frikie de la ciència ficció que mai va tenir cap èxit remarcable. Tot i això, va arribar a escriure una magnífica reflexió sobre l’ètica de la vida i la mort en forma de novel·la de robots.<br /></div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-64836961993291154362008-04-25T17:59:00.006+02:002008-04-25T18:07:43.841+02:00La muntanya màgica de Thomas Mann<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghYUh2QLtjYy6omLzK0OZb7Aqi0ynAGw19tKFkEZeV0FvZ1BNAZGh2_MMeouQkLZtAHxvSshulUMZHahLleMV5cobKiyGmN-DH56RWovnstP_Y5xzQs69YuU_r4XaHVtnsa44Wp9Y8wzwt/s1600-h/8496863379.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghYUh2QLtjYy6omLzK0OZb7Aqi0ynAGw19tKFkEZeV0FvZ1BNAZGh2_MMeouQkLZtAHxvSshulUMZHahLleMV5cobKiyGmN-DH56RWovnstP_Y5xzQs69YuU_r4XaHVtnsa44Wp9Y8wzwt/s200/8496863379.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5193214639966239970" border="0" /></a><div style="text-align: justify;">Tant parlar de malalties, bons autors i bones obres m’ha fet repensar la meva posició respecte a aquest llibre que em desperta sentiments ambivalents.<br /><br />En aquesta obra, segons els entesos la millor de Mann i de les millors de la literatura, un jove de bona família va a una famós sanatori per fer una visita al seu cosí i aprofitar per passar unes setmanes amb ells. Els dies passen i es converteixen en setmanes, aquestes en mesos i finalment en anys. Fins i tot el jove Carstop, que havia entrat totalment sa, acaba patint tota mena d’enfermetats que el fan estar lligat cada cop més al sanatori.<br /><br />Des de un principi no només el jove Carstop serà seduït per la Muntanya Màgica sinó que nosaltres mateixos ens veurem atrets per aquest ambient fascinant amb quelcom bucòlic que convida a jeure, perfectament embolicat en una manta, a prendre la fresca amb els altres pacients a la vegada que trobes dins les seves parets un reflex de la realitat política de la Europa de principis del Segle XX representada per diferents membres de l’alta burgesia.<br /><br />Com a contrapartida només dir que té dues coses que poden no agradar: pot arribar a ser depriment i està molt lligada a la seva època. Pel demés és una novel·la magnífica treballada fins l’últim detall. </div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1019412962521933211.post-70629372686288657772008-04-18T18:51:00.003+02:002008-05-11T14:49:08.761+02:00La metamorfosi de Frank Kafka<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpK4jeybqSI8ykusI_e7mfUPK0Eo4j9urP2aJyqMT10XQKcjGX8tm6h9OOrrHlqb5IK_S7H5WhrTFQqIVngnMNTMknS9G1G1Rul4Z_jNhkQ2s5m7aYAOnq8FwtamZRTmm4KkxAi_qaEi6W/s1600-h/metamorfosi.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpK4jeybqSI8ykusI_e7mfUPK0Eo4j9urP2aJyqMT10XQKcjGX8tm6h9OOrrHlqb5IK_S7H5WhrTFQqIVngnMNTMknS9G1G1Rul4Z_jNhkQ2s5m7aYAOnq8FwtamZRTmm4KkxAi_qaEi6W/s200/metamorfosi.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5190629427928493554" border="0" /></a>Amb la ma al cor us dic que la primera vegada que el vaig llegir, ni em va agradar i ni tan sols vaig entendre un borrall.<br /><br />Temps després, vaig anar a una petita representació i tertúlia basada en ”Informe per una acadèmia“. Tampoc era un tema que m’interesses especialment però m’interessava la meva acompanyant (ja m’enteneu). He de reconèixer que vaig trobar que era una obra francament impressionant i a la conversa següent no va deixar d’aparèixer el tema de la Metamorfosi, una de les obres claus de Kafka.<br /><br />Samsa, bon treballador i exemplar membre de la seva família, un dia es desperta convertit en un insecte sense possibilitat de comunicar-se verbalment i en un cos on no pot aliè a l’entorn que l’envolta. Llavors el seu status social canvia i passa de ser una magnífica persona a ser una càrrega insuportable.<br /><br />Aquesta història, simple d’escenaris i de breu plantejament em va sorprendre per la gran quantitat d’interpretacions i reaccions que suscitava a la gent. Veritablement s’havien llegit aquella història tan insulsa? Doncs, al rellegir-la vaig trobar tota una nova gamma de matisos que no havia apreciat i el meu cap cada vegada que pensa en aquesta petita gran obra no deixa de barrinar noves interpretacions.<br /><br />I es que no es pot menjar el fruit fins que està ben madur!!!<br /></div>Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.com16