Quan vaig iniciar aquest bloc em vaig fer la promesa de ser variat i no fer més d’un llibre d’un mateix autor però quan llegeixes una obra com aquesta, que et frapa i t’arriba a l’ànima, no pots deixar de parlar d’ella.
La Carretera és una història magnífica i trista, és la història d’un pare i d’un fill, és una història d’un viatge a la desesperació, és la història d’una recerca d’esperança. Ambientada en un món post-catàstrofe, podia haver estat ambientada en qualsevol entorn bèl·lic o de misèria sense perdre força narrativa.
Les seves descripcions són nues i precàries tal com és el món que envolta als protagonistes de la novel·la. Els diàlegs, breus, tallants, no deixen de reflectir la crueltat i amargor de les situacions i que ràpidament s’encomanen al lector.
Premiada amb un Pulitzer, aquesta novel·la ha acabat d’ubicar al seu autor, un autèntic eremita, al podi de la fama de la literatura mundial. Possiblement ell no volgués mes fama sinó expressar en paraules allò que un pare es capaç d’arribar a fer per un fill.
La Carretera és una història magnífica i trista, és la història d’un pare i d’un fill, és una història d’un viatge a la desesperació, és la història d’una recerca d’esperança. Ambientada en un món post-catàstrofe, podia haver estat ambientada en qualsevol entorn bèl·lic o de misèria sense perdre força narrativa.
Les seves descripcions són nues i precàries tal com és el món que envolta als protagonistes de la novel·la. Els diàlegs, breus, tallants, no deixen de reflectir la crueltat i amargor de les situacions i que ràpidament s’encomanen al lector.
Premiada amb un Pulitzer, aquesta novel·la ha acabat d’ubicar al seu autor, un autèntic eremita, al podi de la fama de la literatura mundial. Possiblement ell no volgués mes fama sinó expressar en paraules allò que un pare es capaç d’arribar a fer per un fill.
5 comentaris:
No conocía este escritor y estoy mirando la wikipedia,ya que tu comentario me ha llenado de curiosidad,y desde luego tiene una pinta interesantísima,tiene 11 novelas y entre ellas una trilogía,2 obras de teatro y dos guiones de cine de dos de sus novelas:Todos los hermosos caballos y la que quizá de el Oscar a Javier Bardem.
No Country for Old Men (2005)y la última editada es la que tú has comentado.Muy apetecible
La primera vegada que vaig sentir parlar de McCarthy va ser quan Harold Bloom recomanava Meridiano de Sangre al seu llibre "Com llegir i perquè". Naturalment no li vaig fer cas perquè com diu H. Bloom no s'ha de creure en les llistes dels millors llibres ;)
Però un dia, pel boca a boca, me'l van tornar a recomanar i el vaig llegir i el vaig recomanar aqui. Em va agradar tant que em vaig llegir No Country For Old Men que és excel·lent però que no vaig voler recomanar ja que feia poc que havia recomanat una del mateix autor.
Al llegir aquesta última, com comento al post, no m'he pogut estar de saltar-me les meves pròpies normes.
En la revista QUÉ LEER he llegit que d´aquest llibre faran una pel.lícula protagonitzada per Charlize Theron i Viggo Mortensen i que Ridley Scott està pensant el mateix amb "Meridiano de Sangre".
Una bona història.
No estic d'acord amb l'etiqueta que li has posat. Aquest llibre no és un supervendes, és un superllibre. Fora bromes, crec que és una novel·la potent, capaç de colpir, i molt ben acabada.
Publica un comentari a l'entrada