dimecres, 9 de gener del 2013

La educación de un hada per Didier van Cauwelaert

Sóc un gran fan del premi Goncourt. Aquest m'ha donat moltes bones lectures, m'ha obert un front de bons escriptor i, malgrat que els editors no semblen gaire disposats a recopilar-los en una única col·lecció, un bon dia vaig el·laborar un llistat de les obres premiades per tal de continuar gaudint de descobertes de qualitat.

Vet aqui que cercant, cercant ,un dia va caure a les meves mans un llibre d'un autor que precissament havia saltat a la fama empés per aquest premi. El titol no m'atreia, la portada la trobava sosa, la sinopsis de la contraportada -com la gran majoria- era decoratjadora i uns dibuixos d'ocellets a l'interior li acabaven de donar un toc kitsch. O sigui, que si no arriba a ser per l'atractiu de llegir un autor premiat amb el Goncourt no li hauria fet més cas al llibre.

Però, finalment, una nit que cercava una lectura lleugera, vaig decidir encetar-lo. Les primeres pàgines em van provocar un somriure que em va fer continuar la lectura malgrat tenir un argument senzill i poc sorprenent.Es així que em vaig trobar llegint fins que els ulls em deien prou i, al dia següent, desitjava l'arribada de la nit per poder-me fondre entre els llençols embolcallat per aquesta dolça història.

He estat fascinat per les petites històries que conformen la vida i la personalitat d'en Nicolas, l'Ingrid en Raoul i la Sezar. He estat captivat per la seva manera senzilla d'anar afrontant els problemes quotidians de la vida. He estat atrapat per un relat que es resol tocant de peus a terra però amb un puntet de màgia que li dona un encant singular a tota la novel·la.

Si algun dia us decidiu a llegir-ho, penseu en aquest llibre com en una mousse. Es fràgil, delicat i qualsevol sacsejada pot fer trencar l'encís que porten les seves pàgines.

P.S.: I els que no el volgueu llegir recordeu que hi ha una adaptació cinematogràfica de l'any 2006...