divendres, 16 de maig de 2008

Viatge al centre de la Terra de Jules Verne

Jules Verne és un d’aquells autors que possiblement ningú llegeix avui en dia. Tothom sap l’argument de les seves històries i de tant en tant ens obsequiem amb una nova adaptació animada que, per molts, és la principal excusa per no tenir que llegir el llibre.

És ben cert que si Jules Verne hagués nascut amb posterioritat, potser 50 o 60 anys més tard, igual no s’hauria menjat una rosca. Darrera d’ell va venir una munió de bons escriptors de ciència ficció. Però també és cert, que perquè molts altres s’atrevissin a escriure ciència ficció tenia que haver un pioner i aquí va estar ell entre d’altres.

I és que amb els seu estil senzill, adornat per nombrosos detalls geogràfics, i en general científics de tota mena, escrivia unes novel·les que captiven al lector, fins i tot avui en dia, ja que la seva lectura, tot i ser una mica naïf , flueixi amb agilitat pàgina rera pàgina.

De vegades sembla impressionar que aquest home fos tan vident, per exemple en aquesta novel·la els protagonistes fan servir uns lots amb electricitat, però si analitzem altres autors de ciència ficció posteriors també eren capaços de treure a les seves novel·les invents que pocs anys després s’han materialitzat, per exemple l’ús d’una xarxa que contenia informació i era accessible arreu del món.

Jules Verne, heroi de la meva joventut, que em portava a llocs increïbles en viatges fantàstics en certa edició dual de còmic i llibre, és un autor que no dubto en rescatar en moments d’estrès i ansietat per tal que em torni a fer viatjar i relaxar amb una de les seves simples però agradables històries.

6 comentaris:

Mireia ha dit...

jo sóc d'aquest que no l'hem llegit mai, i no per falta d'interès. Simplement a vegades ni tant sols els prens com una possibilitat de lectura i de segur que és un error

Llorenç Carreres ha dit...

M'agradaria saber si realment ningú no llegeix Verne o Salgari. Vull pensar que no, que qualcú encara llegeix els "nostres" clàssics juvenils. Com arriben els llibres als joves? Certament, a l'escola no me'l van recomanar Jules Verne, ni tampoc Dumas. Però els veig llegir. Potser és que no hi havia res més i avui dia els videojocs fan furor. La qüestió, tanmateix, no és aquesta, sinó què llegeixen els que encara llegeixen, a banda de Harry Potter?

Tere ha dit...

Todos estos clásicos yo los leí a la edad adecuada ya que en 1969 ( a mis 14 años) RTVE ,SALVAT y ALIANZA EDITORIAL sacaron a la venta una colección con todos ellos, desde Unamuno a Goethe,pasando por Edgard Allan Poe o Julio Verne,los sigo conservando e incluso entre sus páginas encuentro papeles personales de aquellos tiempos que usaba como puntos de lectura,así que los recuerdos son difusos y mezclados con las versiones cinematográficas posteriores de esos libros .
A los ojos de un niño de hoy día acostumbrados a los efectos especiales y a la realidad virtual de los videojuegos parecerá obsoleto,a algunos de nuestros clásicos les costará superar el paso del tiempo aunque siempre habrá alguien que disfrute leyéndolos .Yo a los quince años me apasionaba leyendo Los tres Mosqueteros ,pero dudo que una chica de quince años hoy pueda sentir lo mismo.
Supongo que tampoco les apasionará Rojo y Negro de Stendhal, Madame Bovary ,Anna Karenina etc.
Hace unos días quedé "ojiplática" cuando leí un comentario en anobii sobre Te daré la Tierra en el que un chico decía que le sobraban las primeras 300 páginas porque eran todo "paja"¿qué me dices a esto?
La ambientación, el desarrollo de los personajes ,su devenir,etc, todo eso es paja ,me asombro, me escandalizo ,este muchacho no sabe lo que son los preliminares,esta sociedad de consumo que no saborea,que no se deleita en los detalles,que no conocen lo de planteamiento,nudo y desenlace,y quieren cuanto antes llegar al final no saben disfrutar de una buena historia.

digue'm ariadna ha dit...

... De molt petita que corrien per casa els llibres de la col.lecció Historias de Selección de l'Ed. Bruguera, i va ser amb ells, Verne, Stevenson, Stinnet, Twain, Dumas, Fenimore Cooper, Spyri, entre d'altres, que vaig entrar, primer per la part gràfica i després pel text, en tot aquest món. No eren recomanats de l'escola, ni tenia perquè llegir-los, eren allí i, aquella col.lecció vella, em cridava i m'encuriosia. Hi ha moltes maneres d'entrar en el món de la lectura, l'important és el primer pas i crec que mai ha de ser imposat ni per obligació...

Ramon ha dit...

Actualment, les novel·les de Verne ho tenen més difícil per enganxar. No tant pels fragments descriptius massa pesats (que n'hi ha, però si abans ens els saltàvem, també ho poden fer ara...). L'exotisme de les terres llunyanes o l'anticipació tecnològica, al costat de les actuals produccions cinematogràfiques, televisives i editorials, tenen poques possibilitats.

Anna ha dit...

a mi m'encantava Verne, i Salgari ja que l'han comentat per aquí, en la pre-adolescència. Recordo que llegia els que tenia dels meus pares quan eren petits.