Ahir a la nit una xafogor terrible feia incomode qualsevol intent de ser abraçat. Però l'intent es va produir, i em va venir al cap una escena d'aquest llibre on, si mal no recordo, en Tomas per evitar la aclaparadora abraçada possava en el seu lloc una sabata.
A la novel·la, que recordo en flashos intermitents, ell deixa a la noia ja que és incapaç de resistir la pressió de l'amor. Al mateix temps té una amant que a la seva vegada inicia una relació sentimental amb un home casat i que no empitjora fins que aquest no decideix abandonar-ho tot per estar amb ella.
Si de vegades afrontar la vida pot semblar dificil, aquí veiem tota una sèrie de personatges que no saben com fugir d'estudi quan troben de front allò que tant han buscat, potser perquè la vida és difícil o potser perquè com deia Sèneca tant més ràpid correm cap a la felicitat, tant més ràpid aquesta s'allunya de nosaltres.
Aquests records de pors infinitesimals em varen fer resistir ahir nit la aclaparadora abraçada i pensar en que potser, aquesta gran tràgedia grega portada als nostres dies per l'autor, mereix una regellida encara que sigui per recordar per si efectivament en Tomas possava en el seu lloc una sabata.
A la novel·la, que recordo en flashos intermitents, ell deixa a la noia ja que és incapaç de resistir la pressió de l'amor. Al mateix temps té una amant que a la seva vegada inicia una relació sentimental amb un home casat i que no empitjora fins que aquest no decideix abandonar-ho tot per estar amb ella.
Si de vegades afrontar la vida pot semblar dificil, aquí veiem tota una sèrie de personatges que no saben com fugir d'estudi quan troben de front allò que tant han buscat, potser perquè la vida és difícil o potser perquè com deia Sèneca tant més ràpid correm cap a la felicitat, tant més ràpid aquesta s'allunya de nosaltres.
Aquests records de pors infinitesimals em varen fer resistir ahir nit la aclaparadora abraçada i pensar en que potser, aquesta gran tràgedia grega portada als nostres dies per l'autor, mereix una regellida encara que sigui per recordar per si efectivament en Tomas possava en el seu lloc una sabata.
9 comentaris:
... M'agrada en Kundera. No he llegit La insostenible lleugeresa (el tinc esperant en la pila de llibres), però dels que sí he llegit, hi ha també aquesta sensació de voler col.locar una "sabata", una mena d'aturador a l'abraçada d'una relació...
Kundera és d'aquells que encara són "verges2 per a mi. Prenc nota. Per cert, m'han regalat "Mal de pedres",en tens alguna referència?
D'una companya blocaira:
http://lespolsadallibres.blogspot.com/2008/05/mal-de-pedres.html
Gràcies per l'enllaç, Jordi.
El vaig llegir fa molts anyy però recordo el bon gust que em va deixar. Penso repetir algun dia
Caram, veig que ha fet escola la meva amorrada de llibres al piló. Me n'alegro. I a escampar literatura arreu! Salut!
No dic que el llibre no sigui bo, però el seu protagonista és un dels homes més imbècils i egoistes que he vist mai retratat en un llibre. Sort que no tots els homes son així, sinó s'acabaria l'especie...
Hola. La veritat és que no he llegit aquest llibre de Milan Kundera que recomanes, però després de llegir la teva ressenya, em vénen ganes de llegir-lo.
Salutacions cordials.
... L'acabo de llegir, de fet en deixar-se anar de la mà de la Teresa en Tomas hi posa qualsevol objecte que tingués a mà, des d'una sabata aun llibre o un pijama recargolat, que ella apretava com si fossin part del cos d'ell... Coincideixo amb Calvino quan parla d'aquest llibre i diu que en ell Kundera constata la inevitable feixuguesa de viure...
Publica un comentari a l'entrada