¿Perquè un escriptor necessita 1.600 pàgines per escriure una novel·la? O bé, té molt d'argument, o bé no sap com acabar-la i va fent o potser cobra per pàgines...En el cas de Javier Marías, jo crec que ha estat pur exhibicionisme literari. En resum, tot el llibre explica la història de un espanyol separat, políglota i molt culte (Marías???) i al qual l'uneix l'amistat del seu moribund pare (el pare de Marías) amb un culte aristocrata anglès (sir Peter - només li canvia el cognom) que li presenta a un misteriós personatge que el contracta per treballar com analista de perfils per una branca secreta del MI16.
El primer volum s'obre amb un inici espectacular, que en el fons és el que em va enganxar, ja que durant tota la resta del llibre no saps molt bé de que va res ja que es dedica a anar-se per les branques a la primera oportunitat. Tot i que per ser sincer, jo em deixava portar amb un plaer total encara que per alguns pugui semblar un intent d'escriptura esnobista per part de l'autor. Per aquells que no es vulguin atrevir amb l'obra complerta el meu consell i súplica es que cal que llegeixin el primer capítol d'aquesta.
El segon volum també comença força bé. Una introducció contundent. D'aquelles que es recorden només que te les citin però la resta del llista afluixa moltíssim ja que el pobre Marías intenta reconduir la història per no tenir que estar escribint tres o quatre mil pàgines. Per tant, aquí comencem a entreveure una mica de que va la història i al meu entendre el nus argumental de la mateixa és la part més fluixa de la trilogia.
El tercer volum no comença tan bé. Potser atemoreix el tamany inmés de quelcom que pot ser un simple intent de creacionisme sense més sentit que aconseguir bones cites (és que encara ens recordem del primer i badallem del segon) però poc a poc crea una història del no res i la lliga, la entortolliga i ens sedueix amb paranys on et quedes enganxats fins trobar-te que arribes a la última frase: Fí del tercer vòlum i últim.... I llavors penses, "¿I perquè carai no escriu un quart?"
6 comentaris:
i tot i així, els has pogut llegir?
El primer volum em va confondre ja que volia seguir una argument lineal (com a qualsevol llibre) i al final vaig optar per deixar-me portar per la prosa i el vaig disfrutar tot i que no vag entendre de que anava la història.
El segon el vaig agafar amb ganes però poc a poc es va anar espessint i fent més pal.
El tercer va ser tot el contrari. Amb un inici dificultós (com dic igual es que anava acollonit pel segon) de seguida em va enganxar i el vaig devorar fins la última línia.
Sincerament, tot i que l'estil és un pel pedant , no em desagradaria una quarta part.
totalment d'acord amb el q dius. quan vaig llegir PA NEGRE vaig pensar: és un bon llibre, m'ha aportat coses, està ben escrit (iep, això no ho dubtava pas abans de començar-lo, Teixidor són paraules majors), però... CALIEN 400 pàgines????????? Doncs, no. es podria haver escrit en menys de la meitat, però, clar, això entra dins de la llibertat del "creador- scriptor"
Mmmm... jo també llegiria una quarta part...
El que hi ha és una "preqüela", escrita fa anys, "Todas las Almas". Jo el vaig llegir en el seu moment i em va agradar bastant, però el cert és que recordo pocs detalls.
Pense que has descrit molt bé les sensacions que produeix la lectura del primer volum i que, en el meu cas compulsió, em va portar a comprar els altres dos volums que encara no he pogut llegir. Però tinc ben clar que haurè de rellegir el primer per no perdre el fil d'una història erràtica, barroca i que mira de gaudir-se més pel llenguatge que pel que conta en realitat. A veure si puc fer l'esforç aquestes vacances...
"Negra espalda del tiempo" em va entusiasmar, però el primer volum de "Tu rostro mañana" ha estat gran decepció. No l'he pogut acabar. Realment hi ha gent que parli com els personatges d'aquesta novel·la?
Publica un comentari a l'entrada