divendres, 11 de juliol de 2008

Fahrenheit 451 de Ray Bradbury

Era molt jove quan vaig veure una pel·lícula de Truffaut que em va deixar mort de por. En el futur, els bombers es dediquen a anar per les cases cremant tots els llibres que troben.

Allò em va marcar ja que per mi, els llibres eren (i són) els meus amics, objectes que em descobrien nous móns i noves experiències que d'altre manera no podia arribar.

Finalment, molts anys després, he tingut el valor de llegir el llibre que va inspirar al genial cineasta. I he tornat a patir i tremolar ja que he aquell món, que de petit veia com a distant, l'he reconegut com a proper. Un món on t'engarjolen per conduir a 60 km/h, on les televisions estan penjades a la paret i hi ha una munió de canals tots diferents i a la vegada iguals ja que només repeteixen una programació insulsa. On la gent cerca la simplicitat a les coses i tot, inclús les matemàtiques s'intenten reduir a la mínima expressió.

He tremolat pàgina rera pàgina reconeixent alguns trets del món que ens rodeja i no he pogut evitar, al finalitzar la lectura de la història, mirar els llibres que em rodejaven i pensar en quin podria triar per començar a memoritzar per si de cas aquest món nostre segueix aquesta línea futura...

5 comentaris:

Mireia ha dit...

Elvaig llegir d'adolescent i em van encantar...un gran libre. La pek·lícula no la vaig veure fins fa no gaire. Tot i així el meu gran record és per el libre . Potser el rellegeixo, me n'ha fet entrar ganes

bajoqueta ha dit...

A mi també m'has fet agafar ganes de tornar-lo a llegir. Em va fer pensar molt lo llibre i després la peli. Me vaig esgarrifar fa temps i m'esgarrifo ara de pensar que se cremessen los llibres. No ho sé si podria superar-ho...

María Teresa ha dit...

Es una película difícil de olvidar,siempre me causó inquietud y más cuando supe que el dictador tenía sus listas de libros prohibidos,era como pensar en la Inquisición.
El libro no lo he leído,ví la peli por los años 70 y no suelo leer el libro si he visto la peli o viceversa.

josepmanel ha dit...

Vaig tenir la mateixa pensada que tu en llegir el llibre, quina tria faig? Això i l'horror d'anar descobrint que moltes de les coses que passen a la novel·la ja les tenim presents ara...

caterina ha dit...

Jo vaig veure la pel.li de Truffaut, tres vegades, i em vaig llegir el llibre també. Bradbury és un gran exemple de que es pot fer bona literatura amb la ciència-ficció, que sempre sembla un gènere menor.