divendres, 10 d’octubre del 2008

La casa de les belles adormides de Yasunari Kawabata

Vet aquí que m'estic adonant que els japonesos tenen una gran passió per la bellesa perfecta. Mishima i "El pavelló d'or" eren tota una reflexió sobre la mateixa i en aquest llibre, que tothom recomana, tornem a tenir el mateix tema barrejat amb quelcom tan antagònic com pot ser el món de la prostitució.

En aquest breu relat, tenim un vell, de bona posició, que ens explica les seves experiències dins un prostíbul molt especial. I és que allà, les noies dormen narcotitzades i els homes només poden lliscar per sobre del seu cos sense practicar sexe físic. Els clients, que majoritàriament són avis acomodats, primer se senten avergonyits i fastigosos però poc a poc el record del passat els fa sentir joves i vigorosos i quan es desperten pel matí al costat de la bella adormida ha estat una experiència millor que el sexe.

"Que era el pitjor que un home podia fer a una dona? El que li havia passat per exemple amb la dona casada de Kobe, o amb la prostituta de catorze anys, no havia ocupat sinó un instant en una llarga vida, i l'instant següent s'ho havia endut. Haver-se casat amb la seva dona, haver pujat les seves filles. això era el que es considerava bo generalment, i, tanmateix, els havia posat traves durant molt de temps i havia controlat la seva vida com a dones fins al punt d'haver-los, fins i tot, desviat el caràcter: vist així, tot plegat era més aviat dolent. Els costums d'aquest món, amagats sota la voluntat de l'ordre, potser ens anestesiaven el sentit del mal.

Jeure al costat d'una noia a qui havien adormit era una cosa dolenta, sense cap dubte. Ho seria també si la matava, i encara més clarament."

Potser perquè no van trobar a la vida la bellesa perfecta tant Mishima com Kawabata van acabar la seva vida suïcidant-se o potser per saber que les seves obres eren ja d’una bellesa perfecta.

5 comentaris:

Una ha dit...

Los países del lejano Oriente atraen por sus concepciones sobre la cultura,la belleza y la espiritualidad aunque la rigidez de costumbres ancestrales y su sentido tan peculiar del honor estremece bastante.Esto que describes es algo parecido al sexo tántrico.Seguramente se está convirtiendo en un prejuicio mío,pero me está costando animarme con los escritores japoneses por esto del suicidio,me causa un efecto espantoso en el ánimo.Un abrazo.

Anònim ha dit...

aquesta la tinc pendent. La vaig comprar després de llegir la crítica de D Castillo al Cultura de l'Avui però encara no l'he començada

Anònim ha dit...

Pot ser que la recerca de la bellesa absoluta o de la perfecció condueixi a la mort. Jo crec que aquesta obsessió, més aviat, porta a la bogeria. Després tal volta a la mort, però no necessàriament.

L'Espolsada llibres ha dit...

Un llibre més a la llista dels pendents... el llegirem i més després del teu comentari.

Anònim ha dit...

Ahir el vaig començar a llegir, el tenia pendent. A més en Gaspar Hernàndez diu que la tingut de referent a l´hora d´escriure El silenci.
Imma