divendres, 17 d’octubre del 2008

Los girasoles ciegos de Alberto Méndez

El drama d'una guerra no s'acaba el dia que uns la guanyen o la perden. El drama d'una guerra el viuen tots els participants ja que la recorden i la pateixen durant molt de temps.

Alberto Méndez ens explica en quatre impressionants històries el drama de la derrota a la Guerra Civil Espanyola. Un jove oficial franquista que deserta al final de la guerra, un jove amb el seu fill acabat de néixer fugint cap a l'exili, un pres que espera el seu judici i la seva possible condemna a mort i un soldat que, un cop finalitzada la guerra, viu amagat a l'armari de casa seva esperant temps millors.

Històries tan colpidores que un cop encetades no vaig poder deixar de llegir fins a acabar el llibre. Història no menys colpidora la del seu autor, que aconsegueix la fama amb la seva primera obra i mor sense poder disfrutar-ho.

5 comentaris:

Una ha dit...

Esta novela debe de ser la que dió lugar a la película que va hacia los Oscars,¿sabes? cuando era joven quería enterarme de lo ocurrido en aquellos tiempos de la guerra civil y he tenido que esperar a los últimos años para saber algo diferente de la versión oficial.Han tardado mucho los escritores en animarse a ello,la única que recuerdo de los años setenta más o menos era la de Gironella Un millón de muertos,en cuanto pueda pediré ésta,me gustó mucho la que me recomendaste de "Les veus...",ahora mi hija se dejó embaucar por la charlatanería de una chica y acabamos otra vex (la 5ª)siendo del Círculo de Lectores,así que le he dicho que,al menos,los pidamos en catalán. He pedido el último de Paul Auster (Un home a les fosques)y voy a intentar hoy empezar uno ligerito de Maria Barbal "Emma".Un abrazo

CALXIOI ha dit...

Llibre brutal. Una obra mestra. Tot un exemple de memoria histórica

L'Espolsada llibres ha dit...

Jo en vaig parlar la setmana passada al blog, és un llibre excel·lent i d'una gran qualitat literària, quin domini del llenguatge!

Anònim ha dit...

sense dubte, el muillor llibre que he llegit en els darrers anys: quin domini del llenguatge, quina capacitat perquè la història t'arribi, quina prosa, QUINA MERAVELLA DE LLIBRE!!

Anònim ha dit...

Aquest llibre ho he llegit i està molt ben escrit, encara que la història em resulte una mica sórdida. Aixó sí, lamento que el autor haja mort, y no haja pogut veure com el seu llibre arribava a tindre tant de éxit.