Amb la ma al cor us dic que la primera vegada que el vaig llegir, ni em va agradar i ni tan sols vaig entendre un borrall.Temps després, vaig anar a una petita representació i tertúlia basada en ”Informe per una acadèmia“. Tampoc era un tema que m’interesses especialment però m’interessava la meva acompanyant (ja m’enteneu). He de reconèixer que vaig trobar que era una obra francament impressionant i a la conversa següent no va deixar d’aparèixer el tema de la Metamorfosi, una de les obres claus de Kafka.
Samsa, bon treballador i exemplar membre de la seva família, un dia es desperta convertit en un insecte sense possibilitat de comunicar-se verbalment i en un cos on no pot aliè a l’entorn que l’envolta. Llavors el seu status social canvia i passa de ser una magnífica persona a ser una càrrega insuportable.
Aquesta història, simple d’escenaris i de breu plantejament em va sorprendre per la gran quantitat d’interpretacions i reaccions que suscitava a la gent. Veritablement s’havien llegit aquella història tan insulsa? Doncs, al rellegir-la vaig trobar tota una nova gamma de matisos que no havia apreciat i el meu cap cada vegada que pensa en aquesta petita gran obra no deixa de barrinar noves interpretacions.
I es que no es pot menjar el fruit fins que està ben madur!!!
16 comentaris:
¡cómo me consuela tu comentario! y es que tienes toda la razón, hay lecturas en un momento poco propicio para que las valoremos como se merecen.En mi caso,este autor es uno de ellos ,en general todos los "pensadores",siempre me atrajo más la novela tradicional,era capaz de muy joven leer todo de Chejov,Tolstoi ,Dostoievski antes que Hesse etc,etc.
Tots els llibres tenen el seu moment. A part que este és un llibre per llegir-lo més d'una vegada i trobar coses noves.
És d'aquells llibres que em miro al prestatge i que mai em decideixo a començar. Potser ara és un bon moment!
PD: he seguit el teu consell i he llegit Bolaño.M'ha agradat
... Crec que sí, que tot té un moment, una atmosfera, un ritme, i unes sensacions, i la sort es que tot arribi a confluir. El primer cop que vaig llegir Kafka era molt joveneta i em va "enganxar" (no sabria dir ben bé perquè), i vaig continuar amb ell (no hauria pogut ni volgut evitar-ho), i des de llavors, sempre hi ha una tornada per rellegir les seves paraules...
Sovint cada llibre necessita que el lector es trobi al punt de maduració just. Fa molt de temps que no llegeixo aquest llibre, tot un clàssic
M'encanta Kafka! M'he llegit la majoria dels seus llibres i m'apassiona com a escriptor. Evidentment no és un autor fàcil de llegir. S'ha de tenir paciència i costa, però quan acabes una obra seva te n'adones de moltes coses, la seva visió tan personal de veure la vida a través del que escriu. La metamorfosi és un bon llibre per tal de començar a endinsar-se en l'obra de Kafka. L'angoixa que transmet, l'impotència, la por... Per a mi és magistral :D
Salutacions, Jordi!
Moltes felicitats, Jordi! Avui doble festa per a tu;per els llibres i pel teu sant. Que disfrutis d'aquest dia.
Besets!
Samsa, pare de família? O germà i fill, sense descendència? L'hauré de rellegir.
Toma patinada!!! Tens raó, només de començar és la seva mare la que l'interroga ja que fa tard. A les poques línees apareix el pare que li demana que obri la porta.
Ara que he agafat el llibre he vist que l'acompanya un relat que em va agradar molt més, L'artista de la fam.
Me'ls apunto ho també per fer una rellegida!!!l
No trobo els meus apunts originals però suposo que en algun lloc em lio ja que quan em refereixo a pare exemplar se'm devien creuar els cables amb el fet que Samsa és la joia de la familia ja que els manté amb la seva bona feina i és estimat per tots ja que és un noi adorable.
Perquè el vaig voler fer procrear? Me la va jugar el subconscient? M'estaré transformant?
Amb el temps, entre una lectura i l'altre, has canviat tu i no "La metamorfosis", està clar. I m'agradaria remarcar que no ens han d'agradar necessàriament obres que la intel·ligència acadèmica(?) dicta que són grans obres.
A mi em va agradar força, per la senzillesa i l'estranyesa que destil·la, però me n'agraden més d'altres d'aquest autor, els dietaris o "El procés", per exemple.
Ens llegim!
Amb Kafka i d'altres autors em passa una mica el mateix.
Felicitats pel sant.
Vaja efectivament espero que la modificació argumental no respongui a cap latència del subconscient!
Crec que la "tria" de Kafka permet aprofundir molt. Si Samsa hagués estat el paterfamilias se n’hauria pogut inferir una crítica al cap de la institució familiar (i de retruc al•lusions a la seva complicada relació paterno-filial?). Però el txec opta pel fill, un fill que sustenta els altres membres (en el fons el rol d'un pare a l'època, sí), i d’aquesta manera la repudiació (o més aviat crim) final encara resulta més devastadora, ja que se suposa que l’amor envers la progènie, és el més sagrat de tots.
Per mi el trencament de la lògica discursiva és la gran aportació que fa Kafka a la literatura. Analitzant un diàleg qualsevol del Castell o El procés, mai l'interlocutor respon a les expectatives creades per la frase anterior, sinó a una intencionalitat oculta que s'acaba imposant, en el transcurs de la narració. La transformació paulatina de la normalitat en un nou ordre hostil per als protagonistes, de la mateixa manera que la metamorfosi de Samsa li canvia la rutina i el converteix en un ser indesitjable.
Per cert, felicitats (endarrerides) pel sant. L'ànonima altre cop.
pare de família?
crec que més aviat n'era fill!
Ala, ja està. Ja l'he modificat. Amb la gràcia que em feia veure en Samsa com a pare de familia per riure'm de mi mateix i de la meva patinada.
Serà que no van comentar el tema al seu dia...
Publica un comentari a l'entrada