divendres, 25 d’abril de 2008

La muntanya màgica de Thomas Mann

Tant parlar de malalties, bons autors i bones obres m’ha fet repensar la meva posició respecte a aquest llibre que em desperta sentiments ambivalents.

En aquesta obra, segons els entesos la millor de Mann i de les millors de la literatura, un jove de bona família va a una famós sanatori per fer una visita al seu cosí i aprofitar per passar unes setmanes amb ells. Els dies passen i es converteixen en setmanes, aquestes en mesos i finalment en anys. Fins i tot el jove Carstop, que havia entrat totalment sa, acaba patint tota mena d’enfermetats que el fan estar lligat cada cop més al sanatori.

Des de un principi no només el jove Carstop serà seduït per la Muntanya Màgica sinó que nosaltres mateixos ens veurem atrets per aquest ambient fascinant amb quelcom bucòlic que convida a jeure, perfectament embolicat en una manta, a prendre la fresca amb els altres pacients a la vegada que trobes dins les seves parets un reflex de la realitat política de la Europa de principis del Segle XX representada per diferents membres de l’alta burgesia.

Com a contrapartida només dir que té dues coses que poden no agradar: pot arribar a ser depriment i està molt lligada a la seva època. Pel demés és una novel·la magnífica treballada fins l’últim detall.

8 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... La vaig llegir, fa temps, en un camping de muntanya, i era aixecar els ulls del llibre i trobar-me aquells relleus magnífics del Pirineu Central, que materialitzaven els paisatges de la lectura, només faltava la música que d'alguna manera m'evoca el ritme del text...

Jesús M. Tibau ha dit...

Vaja, un gran clàssic i una de les meves assignatures pendents

Anònim ha dit...

Mort a Venècia, molt recomanable.
Manel.

Àlex ha dit...

Efectivament! A mi em va passar justament això, que em va resultar depriment, has donat en el clau!

Àlex ha dit...

Efectivament! A mi em va passar justament això, que em va resultar depriment, has donat en el clau!

Biel Barnils ha dit...

Una de les meves novel·les pendents, també. El vaig comprar fa anys i s'està deprimint molt a la lleixa. Lectura d'estiu? Potser.
MORT A VENÈCIA em va entusiasmar i la família Mann no té pèrdua.

Rafel ha dit...

Ahhh un llibre genial.

Me'l vaig llegir fa 14 anys, quan tenia 17, i encara em queden records inesborrables com la declaració d'amor de Hans Castorp a Mme. Chauchat o l'escena del duel entre Settembrini i Naphta.

Quins records... és llarga però val la pena!

Mar ha dit...

Vaig començar a llegir "La muntanya màgica" l'hivern passat a Berlín, i a la primavera em vaig aturar, ara en ple agost i altre cop a Berlín m'hi he tornat a ficar, encara que aquesta vegada em costa més enganxar-m'hi ja que és cert i estic d'acord que pot arribar a deprimir a vegades, tot i que crec que està molt ben escrita i els seus personatges un tant peculiars i curiosos t'enganxen dins d'aquell clima muntanyós i fred, així i doncs val molt la pena!