Una de les coses que m’agrada del procés de lectura és el fet d’adonar-se del fet de la transmutació. Com a lector, Déu suprem que tot ho observa des de dalt del seu Olimp, pots veure com passa el temps en un instant i el que ara era ja no és, i veure com apareixen noves coses, noves emocions, fins arribar a un final en el que tu, com a deïtat avorrida, decideixes abandonar la contemplació d’aquell punt de la història i dedicar-te a altra cosa.I vet aquí com l’atzar, potser creació capritxosa d’una altre Déu, em va portar a triar aquest llibre de Eugenides quan el que jo volia era l’altre, el famós. Però es que em va atreure la morbositat de la història, una jove adolescent que descobreix que té passió per altres dones i no per ser lesbiana sinó per ser hermafrodita. I a partir d’aquí en endinsem en un apassionant viatge al passat veient la història de la seva família i com es lliguen diferents històries dintre de la història fins acabar llegint una de molt diferent a la que pensaven.
Potser en poques obres trobareu un procés de mutació tan elaborat com en aquesta. Potser en poques obres us mourà la curiositat a passar pàgina rera pàgina sense parar a pensar d’on ve la història i on va. Però si vols veure com passa el temps en un instant, i veure com apareixen noves coses, noves emocions, aquesta és la vostre novel·la a llegir.
2 comentaris:
Así como lo dices es que no queda más remedio que apuntarlo para ir en su busca.Nunca me había imaginado ese punto de vista que tomas como lector, es muy interesante,a mí me ocurre al contrario ,más que llevar el control yo, es la historia la que me lleva.Ahora recuerdo que eso me pasaba cuando aprendía a conducir,mi profesor que era un ser magnífico siempre me decía que yo no llevaba el coche sino al contrario.
La próxima vez tendré en cuenta ese posicionamiento ante un libro.
Me n'has fet ganes de llegir-lo! Ara que vaig de bòlit en la feina... Però truré temps d'on sigui.
Publica un comentari a l'entrada