Tinc un amic al que li ha agradava dir que quelcom era més delicat que una història de Tabucchi. Això em va empenyer a llegir-me aquest llibre que tenia oblidat, entre tants d'altres, en els pendents a llegir.Tinc un amic que, com Pereira, és tranquil i sosegat, fins a cert punt apartat del bullici de la vida tot i que ambdós els agrada de tant en tant anar a la platja per sentir el mar. Fidels als seus ideals no dubten en lluitar davant de la injustícia més, un personatge així, no ho fa frontalment, ja que l'escombrarien a la primera garrotada, sinó que ho fa amb senzillesa i humilitat, més o menys com tot el que fa a la vida.
Llegint Tabucchi he entés que es la delicadesa, la pausa, la parsimònia... I és que Pereira no només és un personatge, és tot un personatge que destaca en un món gris com una taca de pintura en una fotografia en blanc i negre.
Tinc un amic, però qualsevol ànima sensible que conegui a Pereira en tindrà un altre.
1 comentari:
L'he comprat en català aquest estiu, en una edició de butxaca. Tornant, en el tren, vaig fer un tast i em vaig quedar francament enganxat. Només l'arribada em va fer interrompre la lectura. Mentre acabe el llibre que tinc entre mans, ens mirem, tots dos, de reüll, esperant el moment de retrobar-nos...
Publica un comentari a l'entrada