divendres, 29 d’agost de 2008

Cuatro Amigos de David Trueba

Sopava un dia a casa del meu veí, o ex-veí per ser exactes, quan em va comentar que ell va deixar de llegir aquest llibre ja que no li interesava el tema. A mi em va agafar en el moment just. Era estiu, no feia més que veure vells amics i mirar de tancar a l'armari les pors, incerteses i dubtes fins a l'hivern.

I es que aquesta història no té res més que això. Quatre amics que es troben per marxar junts de vacances i oblidar les seves miserables vides. El problema és que allà on vagis sempre ets el que ets i les teves misèries viatgen amb tu fins que les afrontes. Bé, en realitat no crec que hi hagi ningú que vagi per la vida dient als pagesos "comehenos". Però, llicències d'autor apart (cadascú fa parlar els seus personatges com vol i pot), la trama no deixa d'estar ben feta i segueix una cronologia lògica amb alguns moments d'humor hilarant.

A mi el que més m'han agradat són algunes sentències lapidatories que Trueba posa en boca dels personatges ja que són fantàstiques per utilitzar en qualsevol sopar. Per exemple, només de començar diu un borratxo sobre els amics: "Nunca explico mis penas a mis amigos. Si quieren divertirse que los entretenga su puta madre." No, si jo tampoc ho faig, poc que ens veiem només faltaria que estiguessin només explicant-nos les penes...

I els més mítics són els seus Escritos en Servilletas que han donat pas a la creació de infinitat de blocs que es diuen així (fins i tot un s'ha posat com a pseudònim d'autor Traubert que sembla un anagrama de Trueba) i que és un recull de pensaments amb els que acaba cada capítol. Us deixo amb un dels meus favorits:

El verano es una estación triste en la que nada crece. Quién no prefiere el mes de diciembre pese a la amargura que provoca la felicidad ajena; incluso la establecida crueldad de abril es mil veces más estimulante. La canción del verano es siempre la peor canción del año. El amor de verano es un subgénero del amor, del gran amor que nunca podrá tener lugar en verano. Hablan de lecturas de verano, noches de verano, viajes de verano, bebidas de verano y con ello queda implícito un sutil desprecio. Nuestro amor no está hecho para el verano. Nuestro amor no conoce vacaciones.

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

no he llegit res de Trueba, però m'agrada la seva sensibilitat

bajoqueta ha dit...

És un autor que sap transmetre, m'encanta, és un dels meus llibres preferits. Ara estic amb "Saber perder" i realment me té molt enganxada.
Per mi David Trueba és una persona que sap transmetre la seua tranquil·litat i saber fer amb lo que escriu. Enamora.

Jeroni Maleuff ha dit...

Pareix interessant. El buscaré a la libreria.
Per cert, enhorabona pel blog.

caterina ha dit...

No he llegit res de Trueba però com a escriptor me l'han recomanat moltíssim i li tinc ganes,la veritat.

María Teresa ha dit...

Hace unos días cuando pasé por aquí pensé que lo había leído y lo había olvidado,pero no, estaba confundiéndolo con Mundo Burbuja de Jose Ángel Mañas,ví una película dirigida por él y no le ví nada de particular.

Biel Barnils ha dit...

El vaig llegir fa anys, poc després que sortís publicat i em va agradar força.