¿Heu tingut mai ganes de cremar un llibre? Jo sí. Precisament aquest el dia que el vaig trobar en una llibreria i algun editor il·luminat l’havia subtitulat “Blade Runner”. I no cal que us digui que, tot i ser ambdues unes obres mestres cadascuna al seu gènere, són molt diferents entre sí.
Aquest petit i meravellós llibre és molt diferent a la majestuosa pel·lícula tot i tenir una argument similar. En un món futur, un caçador de nom Decker té la missió de capturar i destruir la última fornada d’androides, molt similars als humans, que enlloc d’estar-se a les colònies han vingut a la Terra.
A partir d’aquí les diferències són nombroses fins arribar al punt de distingir-se dues obres d’art totalment diferents, bé en realitat tot i que apareixen molts conceptes similars a la pel·lícula, precisament a la novel·la el concepte de Blade Runner no apareix. El més curiós és que fins l’aparició de la pel·lícula, l’autor, avui consagrat, era un frikie de la ciència ficció que mai va tenir cap èxit remarcable. Tot i això, va arribar a escriure una magnífica reflexió sobre l’ètica de la vida i la mort en forma de novel·la de robots.
Aquest petit i meravellós llibre és molt diferent a la majestuosa pel·lícula tot i tenir una argument similar. En un món futur, un caçador de nom Decker té la missió de capturar i destruir la última fornada d’androides, molt similars als humans, que enlloc d’estar-se a les colònies han vingut a la Terra.
A partir d’aquí les diferències són nombroses fins arribar al punt de distingir-se dues obres d’art totalment diferents, bé en realitat tot i que apareixen molts conceptes similars a la pel·lícula, precisament a la novel·la el concepte de Blade Runner no apareix. El més curiós és que fins l’aparició de la pel·lícula, l’autor, avui consagrat, era un frikie de la ciència ficció que mai va tenir cap èxit remarcable. Tot i això, va arribar a escriure una magnífica reflexió sobre l’ètica de la vida i la mort en forma de novel·la de robots.
9 comentaris:
pos sí, el Philip K. Dick no va "saltar" a la palestra de les supervendes de veritat fins la peli... i no és el primer escriptor a qui li passa!
:D
I és molt fort el que fan els editors per traure pasta. És habitual aprofitar la tirada d'una peli per vendre llibres, però en este cas, en què la película gairebé no té res a veure amb la novel·la, gairebé sobren les paraules...
en qualsevol cas, jo també recomano la lectura del llibret, ja que les reflexions que se'n poden extraure són diferents (que no contraposades) a les del film.
¿qué te voy a decir? me dejas siempre agradablemente sorprendida,asombrada y atónita con tus libros. No te voy a decir que me los apuntaré ya que tengo tantos amontonados que ya es un dolor verlos y no poder leerlos todos sin parar. ¿Recuerdas a aquel robot que leía en cuestión de minutos libros y libros? "no sé qué" nº 5,así quisiera ser yo a veces de eficaz.Un abrazo.
hola, m'agradaria saber si has llegit alguna cosa d'en Ian Mcewan? (que no sigu Expiación). gràcies
No. La veritat es que no he llegit cap llibre d'aquest autor. Me l'apunto a la meva llarga llista?
Jo precisament de McEwan m'he llegit el llibre "Expiación" i no em va agradar massa. Vaig fer un post sobre la novel·la. Potser em vaig equivocar i té obres que valen més la pena que la llegida. Diuen que és molt bo però a mi, de moment, se m'han llevat les ganes de llegir més d'ell...
http://libreriacomentada.mforos.com Esta es la dirección de un foro que mi hija me ha organizado para hablar sobre este libros,ya que ando cruzando mails con varios jóvenes con ideas interesantes que intentamos aclarar .Me gustaría que lo leyeras,a un lector como tú no le durará más de cinco horas,fíjate en los detalles para a ver cómo interpretas la historia o quizá tú no llegues al final con la misma confusión que nosotros.
En cuanto a la ambientación en unas fechas determinadas lo tengo en cuenta porque él mismo hace varias referencias precisas al tiempo "lejano diciembre de 1917",después cita seseta y cinco días después de...,diez años ,cumple 28, quince años después y varias veces alude a la Exposición Universal y sus alrededores pero echando cuentas elimina dos años de golpe en su relato.También lo digo porque era una España problemática y si el alude a Primo de Rivera no puede ir de noche y a todas horas del día arriba y abajo (además en TAXI) en un lugar en el que hay toque de queda. Si quiere que sea atemporal ,le sobran muchas citas históricas porque resultan los comportamientos de hombres y mujeres anacrónicos.
A ver si lo lees ,estoy que muero por saber tu opinión.
... Ja fa temps que els editors posen, a la faixa o a la coberta, una referència llaminera (una cita d'una altra novel.la d'èxit del mateix autor, una pel.lícula adaptada de l'obra, una crítica d'aquell conegut escriptor o crític, un fragment d'un article d'aquell diari o revista), que aconsegueix que molts lectors comprin aquell llibre i la tirada de vendes fa que es mantingui aquest màrqueting. Avui en dia, quants llibres s'escapen d'això?
Vaig llegir Dissabte del McEwan i no he tornat a llegir res més. Molts la consideren una molt bona novel.la, però a mi no em va forjar aquell interès de seguir llegint més d'ell, mai se sap, però si hagués de llegir-ne un altre, seria Jardín de cemento, de l'ed. Tusquets...
Es veu que McEwan no desperta gaires passions :S
bones, justament ahir a la nit vaig acabar de llegir-me el llibre...i tot i que jo ja coneixia les diferencies entre aquest i la pel·lícula també els he trobat molt diferents. Altrament, m'ha agradat molt, i segurament més que la pel·lícula...
Precisament, com que ahir vaig acabar de llegir-me'l, he penjat un post al meu bloc...i he decidit crear un enllaç cap al teu!
espero que no hi tinguis inconvenient!
Publica un comentari a l'entrada