Hi ha llibres que deixen emprenta per tota la vida. En el meu cas és perquè en aquest cas em recordo de la família de la persona a la que li vaig deixar el llibre i mai més me l'ha retornat (persona que no recordo qui és) i perquè va ser una d'aquelles típiques lectures de l'adolescència que t'encanten i no oblides mai (en realitat he vist posteriorment qualsevol adaptació cinematogràfica sobre el tema).L'argument és apocalíptic. Un home que es desperta sol en un hospital on tothom ha desaparegut. Ell, al estar sense vista no va veure una pluja de meteorits impresionant que va provocar que tots els que la van visionar quedessin cecs. A partir d'aquí s'enceta el relat sobre la supervivència i la reconstrucció de la humanitat. S'han d'ajudar als altres o mirar per un mateix? Agrupar-se en unitats petites o mirar de reconstruir? O potser crear un nou món seguint una utopia?
Un argument fascinant i molt original per la seva època (va ser escrit als anys 50) que va causar furor ja que per aquella època, si més no, sempre hi havia la por a un nou enfrontament bèl·lic mundial que ho assolés tot (la Guerra Freda). Aquest argument ha estat utilitzat amb variants per crear noves i fascinants creacions literàries sobre un apocal·lipsis mundial: "Mecanoscrit del Segon Origen" de Pedrolo, "El Mur del Fred" de Loiseau... I tot això sense comptar amb les mil i una adaptacions al cinema i les idees del seu argument adaptades a altres produccions. Quantes pel·lícules heu vist que el protagonista s'aixeca en un hospital i es troba tot assolat ???
Veritablement un gran clàssic que per la seva inflluència no es pot oblidar...
4 comentaris:
Tot un clàssic, un integrant de la que anomeno trilogia de la paranoia.
fa ràbia això de deixar llibres i que no te'ls tornin. Un com vaig recomanar massa efusivament un llibre, me'l van demanar i no el vaig veure més. De segur que no hi va pensar més i a mi em va saber greu demanar-li després de tant temps així que el vaig tornar a comprar... ja no faig tanta propaganda.
Jo sí que me'n recorde de la gent que no me'ls torna, sí. I després s'estranyen que em negue en rodó a deixar-los un altre volum... Ni pensar-ho! Per norma, ara, no deixe llibres. Taxatiu que és un...
Per molt ridícul que sembli, jo fa anys que me'ls a unto a una llista, els llibres que deixo,així no en perdo cap.
Publica un comentari a l'entrada