La educación de un hada per Didier van Cauwelaert

Sóc un gran fan del premi Goncourt. Aquest m'ha donat moltes bones lectures, m'ha obert un front de bons escriptor i, malgrat que els editors no semblen gaire disposats a recopilar-los en una única col·lecció, un bon dia vaig el·laborar un llistat de les obres premiades per tal de continuar gaudint de descobertes de qualitat.

Vet aqui que cercant, cercant ,un dia va caure a les meves mans un llibre d'un autor que precissament havia saltat a la fama empés per aquest premi. El titol no m'atreia, la portada la trobava sosa, la sinopsis de la contraportada -com la gran majoria- era decoratjadora i uns dibuixos d'ocellets a l'interior li acabaven de donar un toc kitsch. O sigui, que si no arriba a ser per l'atractiu de llegir un autor premiat amb el Goncourt no li hauria fet més cas al llibre.

Però, finalment, una nit que cercava una lectura lleugera, vaig decidir encetar-lo. Les primeres pàgines em van provocar un somriure que em va fer continuar la lectura malgrat tenir un argument senzill i poc sorprenent.Es així que em vaig trobar llegint fins que els ulls em deien prou i, al dia següent, desitjava l'arribada de la nit per poder-me fondre entre els llençols embolcallat per aquesta dolça història.

He estat fascinat per les petites històries que conformen la vida i la personalitat d'en Nicolas, l'Ingrid en Raoul i la Sezar. He estat captivat per la seva manera senzilla d'anar afrontant els problemes quotidians de la vida. He estat atrapat per un relat que es resol tocant de peus a terra però amb un puntet de màgia que li dona un encant singular a tota la novel·la.

Si algun dia us decidiu a llegir-ho, penseu en aquest llibre com en una mousse. Es fràgil, delicat i qualsevol sacsejada pot fer trencar l'encís que porten les seves pàgines.

P.S.: I els que no el volgueu llegir recordeu que hi ha una adaptació cinematogràfica de l'any 2006...

Les aventures d’Arthur Gordon Pym per Edgar Allan Poe

Tal dia com avui, fa 200 anys, naixia un dels autors més extravagants i camaleònics que he llegit mai. Poe, personatge que no necessita més presentació que el seu propi nom. Amb tota una legió de fanàtics seguidors, va ser un escriptor prolífic però, per sorprenent que sembli, només va arribar a escriure una novel·la que és la que avui recomanem.

Com qualsevol altra novel·la marinera, està plena de conceptes carregosos, de llenguatge mariner i xifres de marineria per tal que els lectors més exigents vagin seguint la travessia sobre un mapa. Deixant de banda aquests conceptes bàsics del gènere, ens trobem un relat barroc amb uns girs inesperats, on la crueltat i el realisme és tan omnipresent com la imaginació i el surrealisme més exacerbant.

Aquesta obra, que em va fer entendre i admirar la resta de la obra de l’’autor, ha estat seguida, copiada i continuada per d’altres autors que com jo l’han trobat absolutament genial.

El embrujo de Shanghai de Juan Marsé

Somiar és gratuït. En el fons és la sortida que ens fa passar les nostres vides i ens ajuda a trampejar-la en temps difícils.

Dins d’aquesta novel·la, dos nens es recolzen en el somni, en la història inventada per poder passar una època tan magra com va ser la postguerra amb un pare absent i una mare alcohòlica. Allà ells escolten històries increïbles del pare de Susanna fins trobar-nos en una novel·la dins d’una novel·la.

Aquest recurs, tant utilitzat com tan difícil d’utilitzar, és una bona manera de lligar arguments i entortolligar personatges que passen d’una història a d’altre canviant de registre i de narrador.

Converses amb Goethe per J.P.Eckermann

Estava jo en la fase final d’un treball i de fons escoltava una peça de J.S.Bach. Com és normal, una de les seves identificacions era BWV que són les inicials utilitzades per catalogar i classificar la extensa obra d’aquest genial músic alemany. Llavors he recordat com Goethe li explicava dins aquest llibre el significat de les inicials però no recordava exactament com anava.

No vegeu la meva sorpresa al trobar que aquest catàleg es posterior a Goethe. El meu cap m’havia jugat una mala passada!!!

El que sí es cert és que Eckermann, que era un poeta alemany va aprofitar la seva amistat amb Goethe per recollir totes les seves converses des que es van conèixer fins la mort del poeta. Llavors al revisar les seves notes van tenir una prova més que Goethe no només era un gran escriptor sinó un gran pensador que s’interessava per múltiples matèries i havia tingut la oportunitat de conèixer figures molt importants de la època.

Una lectura molt d’agrair per llegir a fragments i si teniu la sort de llegir la mateixa edició que jo la fruireu doblement ja que està tan mimada que han tingut el detall d’incloure les reproduccions a la mateixa pàgina per il•lustrar les converses quan tracten d’un monument, escultura o pintura. Tota una delícia per escoltar amb Bach de fons....

Los girasoles ciegos de Alberto Méndez

El drama d'una guerra no s'acaba el dia que uns la guanyen o la perden. El drama d'una guerra el viuen tots els participants ja que la recorden i la pateixen durant molt de temps.

Alberto Méndez ens explica en quatre impressionants històries el drama de la derrota a la Guerra Civil Espanyola. Un jove oficial franquista que deserta al final de la guerra, un jove amb el seu fill acabat de néixer fugint cap a l'exili, un pres que espera el seu judici i la seva possible condemna a mort i un soldat que, un cop finalitzada la guerra, viu amagat a l'armari de casa seva esperant temps millors.

Històries tan colpidores que un cop encetades no vaig poder deixar de llegir fins a acabar el llibre. Història no menys colpidora la del seu autor, que aconsegueix la fama amb la seva primera obra i mor sense poder disfrutar-ho.

La casa de les belles adormides de Yasunari Kawabata

Vet aquí que m'estic adonant que els japonesos tenen una gran passió per la bellesa perfecta. Mishima i "El pavelló d'or" eren tota una reflexió sobre la mateixa i en aquest llibre, que tothom recomana, tornem a tenir el mateix tema barrejat amb quelcom tan antagònic com pot ser el món de la prostitució.

En aquest breu relat, tenim un vell, de bona posició, que ens explica les seves experiències dins un prostíbul molt especial. I és que allà, les noies dormen narcotitzades i els homes només poden lliscar per sobre del seu cos sense practicar sexe físic. Els clients, que majoritàriament són avis acomodats, primer se senten avergonyits i fastigosos però poc a poc el record del passat els fa sentir joves i vigorosos i quan es desperten pel matí al costat de la bella adormida ha estat una experiència millor que el sexe.

"Que era el pitjor que un home podia fer a una dona? El que li havia passat per exemple amb la dona casada de Kobe, o amb la prostituta de catorze anys, no havia ocupat sinó un instant en una llarga vida, i l'instant següent s'ho havia endut. Haver-se casat amb la seva dona, haver pujat les seves filles. això era el que es considerava bo generalment, i, tanmateix, els havia posat traves durant molt de temps i havia controlat la seva vida com a dones fins al punt d'haver-los, fins i tot, desviat el caràcter: vist així, tot plegat era més aviat dolent. Els costums d'aquest món, amagats sota la voluntat de l'ordre, potser ens anestesiaven el sentit del mal.

Jeure al costat d'una noia a qui havien adormit era una cosa dolenta, sense cap dubte. Ho seria també si la matava, i encara més clarament."

Potser perquè no van trobar a la vida la bellesa perfecta tant Mishima com Kawabata van acabar la seva vida suïcidant-se o potser per saber que les seves obres eren ja d’una bellesa perfecta.

Dissabte de Ian McEwan

Dissabte de Ian McEwan es presenta després d'haver acollit nombroses bones crítiques com un llibre amb entrada fàcil i èxit segur que s'havia de pair poc a poc per disfrutar-ho. Aquest escriptor de to intimista i amb bona ploma s'ha llaurat un nom propi entre els grans.

Aquesta és la història de la vida en un dia (dissabte) d'un metge totpoderós ens ensenya com és de fràgil entre bastidors. La història va i bé en una espiral, girant com una baldufa sobre la línia temporal d'un dia que sembla no acabar mai. Mitjançant aquestes anades i vingudes s'arriba a conèixer l'ésser que s'amaga rera la màscara.

No puc deixar d'establir paral·lelismes entre la vida del nostre bon doctor i la de qualsevol de nosaltres ja que tots som fràgils i tots mirem de anar endavar. Uns amb més empenta, d'altres amb menys. Suposo que es per això que veig amb certa simpatia el personatge de Perowne que per d'altres pot ser odiós.

Ara fins i tot em sento més nu i més fràgil ja que, havent llegit un llibre tant impressionat de McEwan, no sé si trobaré alguna de les seves altres obres dignes de ser comentades.