Avís: La lectura d’aquest llibre pot perjudicar seriosament la salut.
Contraindicacions: La lectura d’aquest llibre pot ser altament perjudicial per persones enamorades i no correspostes.
Aquestes són algunes de les indicacions que em van donar quan vaig voler dir que volia llegir aquest llibre i no van fer res més que estimular la meva curiositat.
Aquest magnífic clàssic ens relata els desafortunats amors d’un jove que s’enamora d’una noia que està compromesa amb un home més gran que ella. Aleshores s’inicia un triangle on la jove i el seu promès (amb el que s’acaba casant) es fan molt amics, on Werther pateix de manera inimaginable veient que no pot aconseguir l’amor d’ella i mentrestant els seus amics no saben com alleugerir-li aquest dolor.
Aquest magnífic clàssic ens relata els desafortunats amors d’un jove que s’enamora d’una noia que està compromesa amb un home més gran que ella. Aleshores s’inicia un triangle on la jove i el seu promès (amb el que s’acaba casant) es fan molt amics, on Werther pateix de manera inimaginable veient que no pot aconseguir l’amor d’ella i mentrestant els seus amics no saben com alleugerir-li aquest dolor.
Per un moment podreu pensar que els protagonistes són extremadament insensibles amb els sentiments aliens o que són estúpids però al llarg de la lectura es va obrint l’univers de les seves ànimes i totes les seves actituds queden raonades de tal manera que es crea un estrany corrent d’afinitat entre ells i el lector.Es potser per això que a la seva època molts joves van optar per seguir les passes del jove Werther quan es veien rebutjats en l’amor. El que és cert és que ben poques vegades veureu tan bé reflectida l’ànima humana en un llibre. Però de veritat, no el llegiu si fa poc que us heu enamorat i heu estat rebutjats...
5 comentaris:
No tienes pereza en leer a los clásicos,¿sigue siendo actual?¿ o nuestra idea del amor romántico ha cambiado?.Esa idea de morir por amor, matar por amor ha hecho mucho daño en nuestra sociedad ¿no lo crees?.Seguramente queda mucho por decir respecto al amor,si es uno sólo en la vida, si es eterno o dura tres años, si hay varios o no,si oprime,reprime o da libertad. ¡Ay, el amor!.
He hecho un repaso por tu blog y la verdad es que son todos libros de gran nivel,hay algunos que los conozco de cuando era estudiante,pero ahora no sé si me gustarían, supongo que estoy algo "quemada",sin la inocencia necesaria para leer con ilusión los tres mosqueteros,o esos clásicos,tan clásicos que nos obligaban en el bachillerato,o aquellos que hemos visto en película, pero creo que la del Halcón Maltés la he leido,debo tenerla por la libreria.Por eso creo que un día te pregunté si realmente leías todo lo que comentabas,ya que es difícil mantenerse tantos meses en esos niveles de dificultad .
Acabó Californication, me ha parecido muy real, así somos de contradictorios, de buenos,malos ,groseros,egoístas y metepatas.Dexter ha vuelto en la segunda temporada algo desorientado. Los chicos de Anatomia de Grey están algo pretenciosillos ,a House le tengo esperando..en el disco duro.Life me tiene algo intrigada.Ya está más cerca Prison Break y Héroes.Abrazos.
Avui he passat per la biblioteca per tornar un llibre. Dubtava entre llegir Turgueniev, que fa anys que corre per casa, o agafar un altre. Al final he dit m'agafo un. I llavors dubtava entre Flauvert i Javier Marias. Com que potser Flauvert també el tinc enterrat a casa, m'he decidit per Marias.
Llegir els clàssics es important perquè són part de la base de la literatura actual. Una flor la pots mirar perquè es bonica, però si la vols analitzar i entendre acabes arribant a que hi havia previament una llavor.
Sobre la inocència et diré que llegint els clàssics m'he adonat que la inocència que ens pensem que existeix de vegades es falsa. Una prova interesant es un llibre de nom "La bruja debe morir" que analitza el rerafons psicològic dels contes infantils.
Werther és simbol d'una època i d'una tendència però no ens enganyem, les modes són cicliques i de vegades veus autèntiques animalades fetes en nom de l'amor.
La història de Werther es pot repetir en qualsevol moment, jo la vaig entendre perquè havia estimat bojament sense haver estat correspost però mai hauria seguit els seus pasos. Bé, no sé si hagués llegit aquesta novel·la en aquest estat d'enfermetat nomenat amor.
A mi m'encanten els clàssics! Especialment els del segle XIX. Però Goethe és un autor que sempre tinc pendent i del que em fa certa mandra llegir...
Me'l vaig llegir fa molts anys. Aquests amors tan desaforats, tan desproporcionats, tan encegats, que aclaparfen per complet al personatge, no m'acabane de ser creïbles. malgrat tot, recordo que el llibre no em va desagradar.
Publica un comentari a l'entrada