divendres, 29 de febrer de 2008

Assaig sobre la lucidesa

En una preciosa tarda d’estiu, al plegar de treballar, vaig passar per la biblioteca on, mig per atzar i per curiositat, vaig acabar sortint amb un petit llibre de Saramago que vaig acabant abandonant només llegir el primer relat ja que el vaig trobar depriment per una tarda tan bonica.

Molt temps després, en una preciosa tarda de tardor, al plegar de treballar, repassava resums sobre novetats literàries quan em vaig fixar en aquest llibre. L’autor, que m’havia semblat bon escriptor però de to depriment i ideal per tardes de pluja, havia escrit un llibre pertanyent amb una trilogia amb una trama que em va fer encuriosir.

En un país, després de les eleccions, es troben que ¾ parts de l’electorat ha anat a votar i ho ha fet blanc. Sota aquesta premissa l’autor analitza les conseqüències del vot en blanc, les reaccions del govern i en menor part les raons de la gent per fer-ho.

Interessant i irònic. Aquest llibre podria haver estat més del que és, tot i ser un bon exemple de la prosa d’aquest escriptor. Potser la seva intenció era fer un llibre on hi haguessin moltes portes obertes per tal que el lector les emplenés amb la seva imaginació ja que, per posar un exemple, la lectura d’aquest llibre m’ha provocat serioses reflexions sobre el sistemes polítics. Potser sí, aquest llibre estigui destinat a fer meditar al lector i escollir cadascú la seva opció i sobretot fer que la gent no es quedi a casa sense votar.

6 comentaris:

CAMINO INCIERTO ha dit...

Yo lo aprecié exactamente así como tú lo describes, Saramago siempre me hace sonreír por su guasa,su ironía, esa manera suya de dar en el clavo en lo que cojea esta sociedad nuestra,y es un movilizador de conciencias, es lo que llamaríamos en la música,según mi opinión,la canción protesta,un escritor-protesta,nos pone todo tan claro ante los ojos que te preguntas a tí mismo,pero ¿cómo no me había dado cuenta?.
Yo empecé en octubre de 2005 con "El Evangelio según Jesucristo" y quiero volver a leerlo,todos los de Saramago me sacuden los hombres y me dicen "piensa","fíjate".
Lo único que me cuesta más leerle es la poesía.
Para los idealistas es algo deprimente,la realidad es así,la alegría la tenemos que poner nosotros.Pero no es "tan petit",tiene más de 400 páginas.

CAMINO INCIERTO ha dit...

Perdona, lo había entendido mal.
el libro breve al que te refieres es "CASI UN OBJETO" ,hace casi 3 años que lo leí,lo tengo en la mano ,son 6 relatos : Silla,Embargo,Reflujo,Cosas ,Centauro,Desquite.Lo escribió en 1983.
El de la Caverna lo leí en catalán.

bajoqueta ha dit...

Saramago sap com portar al límit situacions irreals, per semblar que són reals. Els tres me'ls he llegit i m'han agradat. Per mig de metáfores sap explicar el que som capaços de fer els humans en casos extrems.

josepmanel ha dit...

Estic llegint Saramago des de "Memorial del convento". Aquesta obra que proposes, molt adient en els temps que corren, té, al meu parer, un pes més original que literari. És una història sorprenent i inquietant de vegades, però li manca la consistència d'obres com la que he nomenat al principi. Així i tot és molt recomanable. Tot ell és molt recomanable.

Biel Barnils ha dit...

Aquest llibre el vaig haver de deixar pequè no em va agradar gens. Sí que em va agradar, en canvi, LA BALSA DE PIEDRA i ENSAYO SOBRE LA CEGERA.

Jordi Gonzalez ha dit...

Biel, no ets el primer que em comenta el mateix. He arribat a la conclusió que ha de tenir obres millor tot i que d'aquest llibre m'agradaria destacar totes les portes que obre per a la seva reflexió.

Tinc previst possar-me algun dia amb La Caverna i la resta de la trilogia però de moment he decidit fer alguna lectura més suau.