Sempre m’ha costat creure que un detectiu privat és dediqui en cos i ànima a un sol cas. Ho trobo il·lògic. I si surt un altre? Perquè no agafar-lo? Lucas Corso és un detectiu de llibres que porta dos casos a la vegada, en això és molt realista al meu entendre. A més és un home que viu d’hotel en hotel, viatjant contínuament per feina, el que el fa ser solitari i addicte a la feina (i a la ampolla...), i això el fa ser humà. A més la seva especialitat són els llibres. Serà potser per això que m’agrada tant aquest llibre?
Com he dit, Lucas Corso és un expert bibliòfil especialitzat en localitzar llibres antics, o sigui, un detectiu privat de llibres, en la nostra història s’enfronta a dos casos: el primer està relacionat amb un capítol inèdit dels Tres Mosqueters d’Alexandre Dumas, el segon està relacionat amb un misteriós llibre que diuen que conté la clau per invocar el dimoni.
Amb una acció trepidant, Corso va viatjant per diferents escenaris que el van portant a resoldre peces del seu trencaclosques literari. Res és el que sembla. Pel camí aprendrem tot allò que no coneixíem del sorprenent Alexandre Dumas (només pel coneixement que podem adquirir fàcilment d’aquest autor ja valdria la pena llegir-lo) i a més ens endinsarem en el fosc món del demoníac.
Si us penseu que mirant la pel·lícula de Polansky us podeu saltar la lectura d’aquest magnífic llibre esteu ben equivocats. Altera l’argument, els personatges, i només la figura del detectiu (bravo per Deep) i els decorats d’una llibreria, que per cert els propietaris van insistir en que quedes igual després del rodatge, es salva de la crema ja que és una de les pitjors pel·lícules mai filmades.
Publicat originariament a book.bloc.cat el 28/12/07.
3 comentaris:
30/12/2007, 22:26
A mi també em va agradar el llibre, potser és un dels que m'ha passat més ràpid d'en Perez Reverter. Jo vaig veure primer la pel·lícula i no em va desagradar del tot ( segurarment en Jonnhy Deep hi té molt a veure),però tal i com dius, poc a veure amb el llibre. Amb els llibres d'aquest autor em passa una cosa curiosa i és que sovint veig primer la pel·lícula i després llegeixo el llibre. Em sembla que m'ha passat amb aquest la tabla de Flandes i algun altre...
03/01/2008, 21:15
Sóc una gran seguidora de l'obra d'Arturo Pérez-Reverte. M'encanta! Entretén, escriu històries interessants, que enganxen. La que més de totes "La taula de Flandes" i tinc pendent el darrer llibre de la saga d'Alatriste (la pel·li o val res). "El club Dumas" també em va encantar i si un ha llegit "Els tres mosqueters" de Dumas, potser li enganxi més. Una bona novel·la ;)
Veig que has pogut passar comentaris i tot, quin feinada!. Confio que el blogger no ens deixi penjats mai, perquè jo no guardo ni un sol post dels que escric ( ho faig directe sempre)
Publica un comentari a l'entrada