¿No t’has aixecat mai, rentat la cara, i quan et mires al mirall veus un estrany? Veus uns ulls alienats que et miren des d’una fisonomia semblant a la teva però amb una mirada que sembla indicar que estàs posseït, que no ets tu.Si a això li afegeixes uns fongs al·lucinògens i grans dots per l’escriptura llavors tens com a resultat l’escrit del qual avui parlem. En ell s’explica la, molt coneguda història, d’un famós doctor que a l’Anglaterra victoriana, que descobreix un elixir que li permet transformar-se en l’altre persona que hi ha en ell.
El fet que conegueu la història no ha de ser impediment per la lectura d’aquesta obra, està escrita d’una manera impecable, narrada per diverses veus i el contingut és senzillament contundent. Breu e intensa, la història s’endinsa en la fascinació de l’home per la seva part més fosca. Com deia Nietzsche: “Qui lluita amb monstres ha de mirar de no convertir-se en un monstre. I es que quan mires llargament dins l’abisme, acabes dins d’ell”.
Publicat originariament a book.bloc.cat el 29/11/07.
2 comentaris:
29/11/2007, 13:34
Gran llibre. No deixa de sorprendre'm, però, quan llegeixo literatura d'aquesta època, com de diferents són els llibres del que s'escriuria ara partint de la mateixa idea.
En primer lloc, probablement ara tindria molta més acció, persecucions i jucs de fet i amagar entre Mr. Hyde i el món, mentre que en canvi aquests llibres (o el Dorian Grey, per exemple) es basen molt més en la descripció, la filosofia i la psicologia.
I en segon lloc, probablement contindria pàgines i pàgines de palla, imprescindible avui en dia per escriure un best-seller! No pot tenir pas menys de 400 pàgines...
classic
29/11/2007, 20:28
Aquest és un altre clàssic que tothom es pensa que coneix, gràcies al cinema, però que cal llegir. L'aconsello moltíssim. Encara recordo l'angoixa que em creava el personatge de Mr Hyde
Publica un comentari a l'entrada