He tingut dubtes durant molt de temps pel fet de si havia de recomanar aquest llibre però la fredor de la passejada matinal m’ha fet pensar que potser us agradi un viatge endimoniat a la calorosa Àfrica, i a més el meu estat mental, esgotat per llargues nits d’estudi i poc dormir i vida social, comença a desvariejar i a caure en un estat proper al cor de les tenebres. La història és la més simple que he llegit mai, un jove encisat pel somni de la descoberta de l’Àfrica, s’enrola com a capità d’un vaixell de vapor i la seva missió es endinsar-se dins d’un riu per recollir un dels empleats de la companyia per la que treballa, el Sr. Kurtz.
La història és claustrofòbica i angoixant, desesperadament lenta. El viatge sembla fer-se cada vegada més lent i quan llegeixes no fas res més que mirar quantes pàgines queden per finalitzar. I això no és perquè sigui un mal relat, al contrari, és magnífic i ben treballat en tots els aspectes, és perquè l’autor, sense que tu ho hagis volgut, t’ha enfonsat al cor de les tenebres. Al mig d’una terra salvatge on les regles que coneixes no són vàlides, on el saqueig i la mort és el pa de cada dia, on la teva humanitat s’esvaeix juntament amb la teva cordura.
El relat és una gran crítica al colonialisme però fet d’una manera que tot sembla molt casual. No hem d’oblidar que aquest relat és a més autobiogràfic i amb ell l’autor vol desfogar els seus dimonis interiors i ho fa com ho millor ho sap fer: amb l’escriptura.
S’ha de triar amb cura la traducció (la meva és en castellà d’Alianza Editorial prologada per la traductora Araceli Garcia) ja que, el llenguatge que l’autor utilitza és molt ric per descriure l’atmosfera i els ambients, només cal veure qualsevol persona que estudií anglès la quantitat de vocables que hi ha per definir els tipus de boira i altres fenòmens atmosfèrics. A més s’ha de llegir com si és llegís una poesia o es mirés un quadre, buscant més significats que el que trobis a primer cop d’ull . Per donar-vos un exemple, us he dit que el relat és una crítica al colonialisme però a la vegada si ho llegeixes bé pots veure a Kurtz com la personificació del colonialisme.
Jo m’ho he llegit ja dues vegades i potser algun dia repeteixi però avui no. Només de pensar en la lectura d’aquest llibre em venen calfreds i se’m regira l’estomac però estic irremediablement atrapat per l’encís del cor de les tenebres.
Publicat originariament a book.bloc.cat el 6/12/07.
3 comentaris:
06/12/2007, 17:17
Este es un comentario del libro hecho desde muy dentro,con todas tus vísceras,cuando me sienta emocionalmente fuerte me enfrentaré a este libro porque esto del saqueo de África lo llevo realmente mal.Gran comentario el que has hecho.La canción de los misioneros de John Le Carré también vale la pena leerlo
09/12/2007, 13:00
em va agradar força, però com que el vaig llegir després de veure Apocalypse Now, no em va impactar
Sobre la colonització d'Àfrica, una bona part del Viatge al fons de la nit de Céline en parla, hi està molt bé, dur però sincer, el menyspreu de l'europeu cap als salvatges
desconeixia el teu bloc
30/12/2007, 19:25
... Acabo d'entrar per casualitat, per mi EL COR DE LES TENEBRES és d'aquells llibres per anar rellegint: al llarg de la seva lectura, els valors humans es van reformulant davant la pròpia existència, com si a través d'aquest viatge profund, fosc i intern entressis dins la pròpia condició humana...
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada