Quan Zimmer perd la seva dona i els seus fills es submergeix en una depressió de la que només surt quan un dia riu veient una vella pel·lícula de cinema mut. Llavors, la seva única obsessió es escriure un llibre sobre la vida de Mann, l'actor que l'ha fet riure en aquell moment de tristesa absoluta. En principi, Mann havia mort jove i només havia fet unes quantes pel·lícules i per tant, Zimmer no pot donar crèdit quan una jove li diu que té pel·lícules inèdites d'ell...
Auster és un autor que domina les paraules i en aquesta novel·la es supera. Quan la vaig llegir, la família no era un dels meus valors principals i em considerava força impassible davant girs lacrimògens com el fet que el protagonista perdés la seva família però Auster em va fer sentir llàstima per aquell home, em va fer sentir la seva pèrdua, em va fer riure amb Mann i vibrar amb el misteri que l'envolta.
He de reconèixer que sóc un gran fan d'aquest escriptor però de tot el que ha escrit aquest em sembla la seva obra més consolidada i la més creïble.
Publicat originariament a book.bloc.cat el 9/07/07.
3 comentaris:
09/07/2007, 20:43
Aquest va ser el 1r llibre que vaig llegir d'Auster, ja fa temps, però recordo que em va agradar. És curiosa la història d'algú que es dedica a fer pel.lícules amb la intenció de destruir-les totes després de mort.
És el primer cop que et visito i et posaré com a enllaç al meu blog literari, Tens un racó dalt del temps, a http://jmtibau.blogspot.com Et convido a fer el mateix i també a visitar-lo i a participar dels jocs litearris que proposo. salutacions
De moment, el millor llibre de Paul Auster que he llegit. També és molt recomanable "Bogeries de Brooklyn", vaig riure molt. Per variar, tampoc hi falta la figura de l'escriptor.
Enhorabona pel bloc!
Una gran història.
Publica un comentari a l'entrada