Timbuktú de Paul Auster

Ara que ha tornat la programació normal de ràdio, escoltant una tertúlia radiofònica a la sortida de la feina, m’ha vingut a la memòria un comentari que van fer la temporada anterior sobre que el gran mal de la literatura en català era Edicions 62 ja que si no es trobaven més llibres en català era perquè aquesta editorial no els reeditava i tot restava en el seu fons de catàleg.

Jo vaig pensar al seu dia que era una exageració fins que vaig intentar trobar un exemplar d’aquest llibre per regalar en català i em vaig trobar que totes les edicions eren propietat d’ Edicions 62 i estaven descatalogades. Finalment, i després de cercar molts números de ISBN de les diferents tirades, vaig aconseguir un exemplar de butxaca fent recerques per diferents botigues per Internet. El més curiós es que aquest llibre, des de la seva primera edició l’any 99, s’ha anat reeditat progressivament i es ven en castellà ja que, segons en van confirmar diferents llibreters, encara la gent els hi demana en català però davant la impossibilitat d’aconseguir-lo acabant comprant una de les diferents reedicions que hi ha en castellà.

Una vegada feta la revindicació podem tornar al llibre ja que encara no us he fet un esbós de l’argument. Timbuktú, títol estúpid al meu entendre, és en realitat la història d’un gos, Mr. Bones, que viu feliç amb un sense sostre fins que aquest mor i s’ha de buscar la vida. Llavors, Auster ens narra totes les peripècies de Mr. Bones, sempre des del punt de vista d’un gos per tal de trobar una llar i un propietari tan amorós com el que tenia.

Original, tendre, alegre, trist, crític... Es poden dir moltes coses d’aquest llibre, és un d’aquells llibres petits però amb moltes grans coses. Personalment em va encantar la història narrada des de la primera persona d’un gos, arriba a ser creïble, però es que Auster té aquest toc de màgia que fa creïble l’increible. Després hi ha tot un rerefons de denúncia sobre la nostre societat de com tractem als nostres animals.

Qui va ser molt afortunat de que jo llegís aquest llibre va ser en Bruc, un gos abandonat que vaig recollir molt temps després d’haver llegit Timbuktú (per circumstàncies que ara no venen al cas); jo ja tinc gossos i sempre m’he vanagloriat de tractar-los bé però quan en Bruc em mira no puc deixar de veure en Mr. Bones i tracto de donar-li la millor llar possible per tal que sempre sigui feliç.

Publicat a book.bloc.cat el 6/09/07.