dimarts, 8 de gener del 2008

Alícia en el País de Les Meravelles de Lewis Carroll

Estava jo jugant aquella tarda amb un videojoc basat en aquest llibre quan en vaig quedar sense poder avançar davant un problema basat en un fragment del mateix llibre,

[Sí, sóc dels pocs adults majors de trenta anys que no s’avergonyeix de reconèixer que juga amb videojocs ja que, utilitzats en la seva justa mesura, són fantàstics per estimular la creativitat, l’agilitat visual i desfogar la tensió del dia a dia.]

La millor manera de solucionar el problema era consultar la font original ja que del mateix jo coneixia el que sap tothom, que està escrit per un mossèn aficionat a la fotografia i que es la història d’una nena que seguint un conill es veu transportada al món de les meravelles i allà es troba diversos personatges que semblen extrets del cap d’un boig.

Vaig anar a la biblioteca i vaig aconseguir un volum del llibre. Vaig seure tranquil·lament i vaig començar a llegir fragments en ziga-zaga, cercant el fragment que em donés la solució al meu problema. Abans que m’hagués adonat jo mateix era al País de Les Meravelles i no sé si hauria tornat si no fos perquè la suau, tot i que enèrgica, mà d’un dels bibliotecaris em va sacsejar per avisar-me que tancaven.

Al dia següent no vaig tornar però les meves passes em varen dirigir cap a una llibreria que coneixia i allà vaig trobar un exemplar del llibre que incloïa una segona part on Alícia feia a més el viatge a través del mirall. Vaig anar a casa, em vaig instal·lar i vaig iniciar juntament amb Alícia un viatge pel País de Les Meravelles.

Tot el llibre sembla una gran broma, però tan ben construïda, tan ben tramada, que coneixent l’afició a la lògica i a la criptologia de l’autor no puc deixar de pensar si en realitat va transcriure el conte que explicava a tres noies durant un viatge en barca o si en realitat ens deia quelcom més.

No sé si algun dia algú trobarà la resposta a l’enigma del País de Les Meravelles, però el que sé, es que cada dia quan em veig reflexat en un mirall no només em veig a mi mateix sinó que veig més enllà, veig on vaig estar, veig wonderland...

Publicat a book.bloc.cat el 15/08/07.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

clàssics
16/08/2007, 12:58

És molt recomanable llegir aquests grans clàssics que ens pensem saber de memòria per les seves múltiples i reiterades versions. Però cal anar directament a la font, ja que ens trobarem amb agradables sorpreses. Només per posar alguns exemples, fa poc m'he llegit els originals de Frankenstein i Els viatges de Gulliver, i són molt interessants i trobes fragments i connotacions que et semblen noves.

Anònim ha dit...

17/08/2007, 11:34

Alícia, com Gulliver, són llibres que amb l'excusa de les aventures per a nens o joves, aprofiten per fer una crítica furibunda contra la societat. Efectivament, és molt recomanable llegir-los també de gran.

Anònim ha dit...

24/09/2007, 08:46

Vaig descobrir aquest clàssic de molt petita gràcies a Disnye, que ràpidament es va convertir en el meu preferit. Anys més tard, vaig llegir el llibre, i també la segona part. Una meravella de novel·la amb personatges entranyables i alhora surrealistes. Una joia.