dimarts, 8 de gener de 2008

Els pilars de la Terra de Ken Follet

Fa una setmana vaig adoptar novament tota una colla de llibres desemparats sota la mirada resignada de la meva dona. No sé la quantitat exacta que devia quedar-me, potser quinze quilos. Dic això, perquè en un braç portava el meu fill i a l’altre una cistella de roba carregada de llibres a vessar i pesava molt més la cistella que el nen.

No hi ha res com examinar la biblioteca d’un home per conèixer la seva ànima, he de reconèixer que desconeixia al meu cunyat (que ara escolta el Barça a HK) ja que a més dels llibres d’informàtica i astronomia, em va sorprendre la quantitat de llibres de filosofia que tenia, clàssics de prestigi i moderns amb reputació. Vaig mirar de fer una selecció i em vaig quedar, entre d’altres, la recomanació de la setmana passada i vaig optar per no quedar-me la recomanació d’aquesta, tot i que li vaig trobar una llar on el llegeixin.

Tinc les meves raons per no quedar-me aquest llibre, la primera és que hi havia algú altre que no l’havia llegit i per tant penso que tenia preferència. Segona raó, s’ha iniciat una campanya mediàtica per anunciar la segona part del llibre, diuen les crítiques que és molt fluixa i que es vendrà bé però que no agradarà. La història bàsica del llibre és la construcció d’una catedral, i al voltant d’aquesta catedral es va explicant la història de la gent que la construeix i els monjos que la financen. Per tant, no és només una història de creixement físic simplement sinó de creixement social i moral d’uns individus i una societat llurs històries s’entortolliguen i es separen al llarg del llibre. Naturalment tot barrejat amb unes trames dignes d’un gran culebrot que et fan llegir pàgina rera pàgina a la cerca del desenllaç.

Com a última raó tinc que simplement és un llibre bo i no un llibre excel·lent, pel qual no conservo fragments al meu record que em vingui de gust rellegir sinó bones sensacions que potser al rellegir amb el temps canviarien ja que jo amb el temps he evolucionat i amb mi les meves preferències literàries.

Publicat originariament a book.bloc.cat el 21/12/07.

12 comentaris:

Camino incierto ha dit...

22/12/2007, 01:41
Yo lo leí en marzo de 2006, lo elegí intuitivamente porque no tenía una relación social en la que se hablara de libros,a mí me gustó y me gusta.Tengo comprada la 2ª parte desde hace semanas,pero no la recibiré hasta que salga en las librerías. Es cierto que los necesidades lectoras (y musicales) cambian con las circunstancias personales.Lo leí muy seguido con el de Saramago "Memorial del convento" y con "La historia del rey transparente" que son temas de la misma época,pero ninguno de los tres me decepcionó,mas bien al contrario,se complementaron . Estoy leyendo "Un invierno en Madrid " y aunque el ambiente es la guerra civil y la posguerra española tampoco tiene que ver con "El corazón helado" que tiene la misma ambientación...si son buenos no se estorban ni cansan.Lo siento,deseo no haberte cansado con todo esto. Felices fiestas.

Mireia ha dit...

22/12/2007, 11:57
Jo el vaig llegir deu fer un parell d'any farta de sentir que era tant bo. El meu home li havia agradat quan el va llegir però no trobava que n'hi hagués per tant; al final vaig llegir-lo per veure qui tenia raó i la veritat, és que jo tamoc el vaig trobar tant bo.La segona part ja és a les llibreries i no he corregut a buscar-la. Segurament acabarà caient, però ja veurem que tal.

Mercè ha dit...

23/12/2007, 02:51
jo em vaig enganxar molt a aquest llibre, me'l van regalar pq m'havia agradat molt "la catedral del mar". he de dir que de m'ha agradat més "la catedral del mar" que "els pilars de la terra", pq a més aquest últim no té un final massa...no sé,em va faltar alguna cosa.
i ja m'han dit això de la segona part...pot ser quan torni a bcn me'l compro, però ja vaurem pq si de debó és fluixet...
a10!

Caterina ha dit...

23/12/2007, 11:31
Doncs a mi em va entusiasmar aquest llibre! El vaig llegir un estiu de fa uns cinc anys en unes dues setmanes. Em va enganxar molt. Sempre he dit que "La catedral del mar" no s'hauria escrit sense "Els pilars de la Terra". Ve a ser el mateix però ens toca més d'aprop.
La segona part, precisament perquè la primera part em va agradar tant, desconfio de la segona. Ja diuen que segones parts... Esperaré a veure què tal i com a molt esperaré que surti en edició de butxaca per comprar-lo, si és que algú m'ho recomana.
Bon Nadal! ;)

Jesús M. Tibau ha dit...

pilars
23/12/2007, 18:14
Doncs a mi em va agradar moltíssim, i sempre la recomano. No sabia això de la 2a part, però també desconfio, pq podria ser un producte comercial que segur que es vendrà molt.

Anna ha dit...

23/12/2007, 20:32
Jo me'l vaig llegir fa 9 o 10 anys, quan ningú en parlava (és el millor que es pot fer!) i em va enganxar -i agradar- moltíssim. Tot i això és cert que no l'he rellegit mai més, i això que normalment els llibres que m'agraden els llegeixo moltes vegades. Però als Pilars els falta algun ingredient en aquest sentit, i em fan mandra.

9 / gener / 2008 09:10

Albert_stk ha dit...

26/12/2007, 23:00
A mi aquest llibre em va agradar moltisim. I quan acabi el que llegeixo ara em compraré la segona part Un món sense fi

Jesús M. Tibau ha dit...

Un llibre excel.lent i espero que la segona part estigui a l'alçada.

CAMINO INCIERTO ha dit...

Estoy ya metida de lleno en la trama de UN MUNDO SIN FIN ,son decirte que me tengo que forzar para dejar el libro ya es suficiente muestra de cómo me gusta.Estoy por las 500 páginas y no sólo es una novela de ficción,sino también costumbrista porque nos explica los usos de aquella época,los distintos estratos de la sociedad,los gremios,sus leyes,el parlamento inglés, cien mil cosas que nos hacen comprender aquella etapa de la historia de la humanidad,quiero ir despacio para no perderme nada,no quiero devorarla. Naturalmente que al final olvidaré los nombres de los personajes e incluso la trama de ficción, pero quedará en mi como en otras novelas bien documentadas los usos y costumbres, la historia diaria de una sociedad que no he vivido y que,por encima,vislumbré en mis clases de Historia cuando estudiaba o buscaba documentación para las clases de Sociales en EGB

CAMINO INCIERTO ha dit...

Fe de erratas :con por son

Martí ha dit...

Aquest llibre el vaig llegir ja fa uns 10 anys i crec que es un bon llibre, si bé no es aquella maravella que molts diuen, però em va agradar. Tal i com deia la Mireia el 22/12 el llibre va acabar caient i de fet ara l'estic llegint, i en dic el mateix, m'agrada si bé crec que es més fluixet, però parlem de que els Pilars el vaig llegir ffa deu anys i la meva opinió pot estar afectada per tot aquest temps

Jordi Gonzalez ha dit...

Precissament Marti es això el que vull reflectir en la meva recomanació. Sí, és un bon llibre, molt entretingut i amè, que proporciona unes grans estones de lectura però, com tu bé dius, no és una meravella.
La continuació, que no he llegit i no em deleixo per fer-ho (ja em disculpare-ho però es que tinc una llista tan llarga e interesant ...), sé que serà`molt amena i en la linea d'aquest, tot i que un pel més fluixa.