dilluns, 7 de gener de 2008

El nom de la Rosa d'Umberto Eco

Vaig arribar a aquest llibre fascinat per la pel·lícula que l'adaptava, protagonitzada per un magnífic Sean Connery, on es narren les aventures d'un monjo que recorda en Sherlock Holmes i un jove novici que recorda el Doctor Watson. La història transcorre dins d'un convent, la tranquil·litat del qual es veu trasbalsada per una misteriosa mort que és la que inicia la trama.

Anys més tard, Umberto Eco va escriure "Sis passejades pels boscos narratius" on defineix la narració com un bosc ple de camins on el lector es passeja i busca la continuació de la història o la següent paraula de la frase. En el llibre que avui recomano, aconsegueix un bosc nítid i a la vegada enrevessat, lluny d'altres llibres seus on ens fa una demostració tal de la seva erudició amb el que resulta un bosc fosc, espès i atapeït que provoca que el lector vagi perdut cercant on es troba i el significat de tot el que troba i es perd el plaer del pur passeig per gaudir.

D'alta banda, la moralitat de la història, que tot i que molta gent conegui per haver vist la pel·lícula i que no penso comentar aquí per no xafar la guitarra a cap despistat, és un dels altres punts forts de la novel·la. Tot això, combinat amb una ambientació fantasmagòrica i misteriosa on tothom sembla que amagui coses, combinat amb el bon saber, narrativa i erudició del Sr. Eco fa que sigui una agradable passeig pel bosc de la narrativa.

Publicat originariament el 26/07/07.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

26/07/2007, 21:07

Un llibre que quan el vaig llegir, ja fa molts anys, em va agradar molt, tot i que la pel.lícula també és molt recomanable, tot i que són coses molt diferents

caterina ha dit...

23/09/2007, 16:44

La pel·lícula encara no l'he vista però el llibre també el vag llegir fa uns anys i enganxa de valent. Molta intriga i molt molt recomanable.