
Anys més tard, Umberto Eco va escriure "Sis passejades pels boscos narratius" on defineix la narració com un bosc ple de camins on el lector es passeja i busca la continuació de la història o la següent paraula de la frase. En el llibre que avui recomano, aconsegueix un bosc nítid i a la vegada enrevessat, lluny d'altres llibres seus on ens fa una demostració tal de la seva erudició amb el que resulta un bosc fosc, espès i atapeït que provoca que el lector vagi perdut cercant on es troba i el significat de tot el que troba i es perd el plaer del pur passeig per gaudir.
D'alta banda, la moralitat de la història, que tot i que molta gent conegui per haver vist la pel·lícula i que no penso comentar aquí per no xafar la guitarra a cap despistat, és un dels altres punts forts de la novel·la. Tot això, combinat amb una ambientació fantasmagòrica i misteriosa on tothom sembla que amagui coses, combinat amb el bon saber, narrativa i erudició del Sr. Eco fa que sigui una agradable passeig pel bosc de la narrativa.
Publicat originariament el 26/07/07.
2 comentaris:
26/07/2007, 21:07
Un llibre que quan el vaig llegir, ja fa molts anys, em va agradar molt, tot i que la pel.lícula també és molt recomanable, tot i que són coses molt diferents
23/09/2007, 16:44
La pel·lícula encara no l'he vista però el llibre també el vag llegir fa uns anys i enganxa de valent. Molta intriga i molt molt recomanable.
Publica un comentari a l'entrada