dimarts, 8 de gener de 2008

El Falcó Maltès de Dashiell Hammett

Fa un temps, comentava un llibre eròtic amb en Biel al seu bloc Tinta Xinesa i va tenir la idea de dedicar una mica d’espai al seu bloc per alguna obra mestra de la novel·la negra i de la novel·la eròtica. Gèneres, sempre segons la meva opinió, on abunda més llibre escombraria que bons llibres. Jo mateix no fa gaire vaig llençar a la paperera (no ho faig mai!!) un llibre de novel·la negra, dels tants llibres que adopto quan la gent fa mudances, d’un autor català que havia publicat vuit i fins i tot havia estat premiat. En va fer pensar en les frases del personatge d’Auster a Leviatan que comenta que es volia dedicar a escriure veient tota la porqueria que hi havia publicada (es que qualsevol no s’ho planteja!!).

En resum, avui,ja que en Biel no comença ho faig jo, homenatge a la novel·la negra amb un dels seus grans títols i un dels meus favorits. Jo m’havia vist la pel·lícula, com potser molts de vosaltres, fins que un dia va caure a les meves mans el llibre i com que jo ja sé (veure post anterior) que no tenen res que veure adaptacions i llibres, no vaig dubtar en llegir-ho. La meva sorpresa va ser majúscula al trobar-me no només una gran novel·la negra sinó una gran novel·la en general.

I això que la història no té un gran què, Sam Spade, detectiu privat, coneix una atractiva però misteriosa dona que li proposa un cas. Al poc mor el seu soci i la cosa s’embolica amb l’aparició de tres personatges singulars que juntament amb la dona persegueixen la figura d’un falcó antic i molt valuós que podria estar maleït però que tothom vol.

La història, escrita a principi dels anys 30, va crear un precedent mil vegades imitat quan s'escriu novel·la negra. La figura del detectiu que acaba sol, enamorat de la dona equivocada, la secretaria enamorada del detectiu en secret, la femme fatale que et pot arruïnar la vida però que t’atrau com la llum a la papallona, i uns dolents que amb la manera de ser que tenen arriben a caure mig simpàtics.

No us la perdeu, no és una novel·la amb tots els tòpics, és la novel·la que va crear tots els tòpics...o gairebé tots.

Publicat a book.bloc.cat el 28/09/07.

6 comentaris:

caterina ha dit...

29/09/2007, 15:50

Vaia! Jo he vist la pel·lícula però el llibre no l'he llegit. Ara llegir-lo em faria una mica de mandra perquè ja sé el que passa, clar que de vegades ho he fet si m'han recomanat molt molt molt la novel·la i hi ha diferències amb el film. No sé si aquest seria el cas. ;D

contaboy ha dit...

mai son iguals
30/09/2007, 08:45

Diguem una novela que s'hagi adaptat al cinema i l'adaptació sigui idèntica...
L'únic cas és 2001 una odissea de l'espai i ve donat perquè es van escriure conjuntament i el guionista i l'escriptor eran el mateix.
Pel demés,sempre trobaràs més "chicha" dins la novela

Jseús M. Tibau ha dit...

30/09/2007, 12:18

La pel.lícula és memorable, i tinc moltes ganes de llegir el llibre

Albert_stk ha dit...

0/09/2007, 19:32

Costa llegir un llibre quan ja has vist la pel·lícula, en aquest cas magnifica.

Mònica ha dit...

Gràcies
02/10/2007, 14:13

Bon dia,
Sóc la Mònica Batet. Avui he llegit el comentari que fas sobre el meu llibre i volia donar-te les gràcies per considerar-lo digne d'incloure'l com a recomenació dins del teu bloc.

msolde ha dit...

13/10/2007, 16:46

Tal com dius aquesta novel·la va marcar un estil dintre de la novel·la negra igual que Blade Runner ho va fer en el món de les pel·lícules futuristes.
Dintre de la novel·la negra hi ha grans obres però s'han de buscar enmig de tanta palla sense interés.