divendres, 11 de gener de 2008

Les Benignes de Jonathan Littell

Havia llegit tan bones crítiques d’aquest llibre i es venia tan bé fora del país (aquí s’ha venut però els gustos són més mundans), a més de rebre un prestigiós premi, que em van entrar anes boges de llegir aquesta llarga novel·la escrita per un novell desconegut. Vaig combinar el meu art de persuasió, vigilància i influència per tal ser el primer en aconseguir el llibre a la biblioteca. I malgrat tenir que llegir marcat per un calendari, amb uns malsons terribles provocats per la lectura he de dir que és un llibre que marcarà època.

Les Benignes ens explica la història d’un oficial nazi, el Dr. Aue (doctorat en dret), durant la Segona Guerra Mundial. El nostre protagonista a més d’explicar-nos les seves aventures sexuals (és homosexual i està enamorat de la seva germana) sempre està vinculat d’una manera o altre amb l’extermini jueu.

El llibre està ben estructurat ja que en cada capítol s’aborda una fase de la seva vida que comença al present i que repassa diferents episodis de la guerra on el protagonista es veu involucrat en l’extermini jueu. Tot en conjunt està molt documentat i apareixen personatges famosos per amenitzar la història. A mi el que més m’ha agradat es veure l’evolució del personatge des de una ideologia de base nazi a una bogeria gairebé absoluta. Bona prova d’això és que quan comença l’extermini el Dr. Aue diu: ”Des dels inicis de la història humana, la guerra sempre ha estat percebuda com el més gran dels mals. Però nosaltres havíem inventat una cosa que al costat de la qual la guerra semblava neta i pura, i eren ja molts els que volien escapar per anar-hi, per refugiar-se en les certeses elementals de la guerra i del front.” I en canvi finalitza amb uns episodis delirants i surrealistes propis del caos que l’envolta.

Naturalment, el nostre oficial no està sol i els seus companys estan tan llampats com ell: “’Així doncs, ¿quina és la cosa més atroç que ha vist?’.
– Ell va agitar la mà.

‘L’home és clar!!‘”

Homenets i donetes, tot és igual. És com trepitjar un escarabat”.

Dins el llibre he trobat dos missatges importants: el primer és que és van jutjar molts caps com a responsables quan molt subordinats també ho eren per obeir determinades ordres. La segona és que l’extermini dels jueus a la Segona Guerra Mundial no és un cas excepcional, abans durant i després altres governs han practicat polítiques d’extermini contra altres pobles.

Un bon llibre, amb fragments molt contundents que conviden a la relectura i la reflexió i amb uns personatges secundaris molt bons: un oficial nazi que aprofita la invasió per fer un estudi de camp sobre les llengües del Caucas, una parella de policies que persegueixen sense parar a Aue... I com no, un gran protagonista, l’irònic Dr. Aue: “només pateixo una malaltia, sexualment transmissible i de desenllaç inevitablement fatal: la vida”.

5 comentaris:

CAMINO INCIERTO ha dit...

Este sí que lo iré pidiendo también a mi proveedor ya que estoy comprobando qué tienes buena intuición tienes para los libros.
No sé si con "és van jutjar" te refieres al proceso de Nuremberg, y las persecuciones de masas en los pogroms de la Rusia zarista,las persecuciones de los judíos en la Andalucía del siglo XIV.La humanidad con todas las comillas incluídas siempre ha sido muy bestia.

Albert_stk ha dit...

Un canvi molt encertat de bloc, un disseny molt millor.

Jordi Gonzalez ha dit...

Primer afegit al post:
Si tingués que clasificar el llibre com si fós una pel·lícula li possaria la XXX per determinats fragments.
Segon agegit:
El llibre critica clarament el genocidi que practica Stalin i el que es va practicar durant el colonialisme africà. Jo afegiria los gloriosos 500 años de descubrimiento de América i la Santa Inquisició.

josepmanel ha dit...

Has fet una més de les bones referències que ja hi ha sobre aquest llibre que tinc pendent de lectura. La traducció de que dispose és en castellà (fou un regal) però així i tot estic desitjant enceter-la. Per cert, ja tinc actualitzat l'enllaç del nou blog.

Jordi Gonzalez ha dit...

Seguns una critica que he llegit de Segi Vila-Joan, la lectura d'aquest llibre és recomanable fins a la pàgina 400 com a magnífica obra literaria. A partir d'aqui es recomana només a quin vulgui profunditzar en la materia o tingui estomac per aguantar l'embranzida.