dimarts, 8 de gener de 2008

El moliner udolaire d’Arto Paasilinna

Vet aquí que avui volia recomanar un molt bon llibre de Vazquez Montalban aprofitant que és l’aniversari de la seva mort però després de visitar els blocs veïns de la Caterina i de la Maria Teresa no em puc estar tampoc de parlar de les males relacions amb els veïns.

Al llibre que avui recomano, i que crec que gairebé tothom ha d’haver llegit, un home solitari arriba a un poble on s’instal·la en un vell molí que reconstrueix amb les seves mans. En Gunnar és un home trist, treballador i què no es fica amb ningú. Tothom al poble el considera boig però té un problema que el diferencia dels demés, de vegades, quan arriba la nit i la tristesa l’envaeix fortament no pot evitar seure al mig de la nit i udola. Això provoca de seguida una forta sensació de rebuig i en Gunnar es tractat com un delinqüent i obligat a fugir al bosc abandonant tota la seva feina del molí malgrat l’oposició d’uns pocs habitants que l’intenten defensar.

Les reaccions que he vist aquesta setmana m’han fet pensar en aquest llibre. Fins ara jo veia en Carod-Rovira com un polític sense solta ni volta, ben bé com en Gunnar, un boig treballador que va a la seva, que cau en gràcia i que de tant en tant, udola. Però es que aquesta setmana se li han llençat els veïns a sobre i ell s’ha defensat lúcidament i mentrestant els demés utilitzaven arguments hipòcrites que han fet que el meu nivell d’aguantar ofenses arribés al seu límit.

I es que tothom té dret a pensar, fer, expressar-se en llibertat defensant la seva pròpia individualitat. O es què si es mirem en un mirall tots som idèntics? Som diferents, plurals, i hem d’aprendre a viure en harmonia, i si un dia jo udolo segur que un altre dia tu cantes a la dutxa i desafines però ens hem d’acceptar, abraçar i recolzar com bons veïns.

Jo per la meva banda, i tot que fa un fred glacial aquesta nit, m’ agafaré una cervesa, em posaré una jaqueta i sortiré al pati en companyia dels meus gossos i udolarem una bona estona.

AUUUUUUUUUUUHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Publicat originariament a book.bloc.cat el 18/10/07.

6 comentaris:

caterina ha dit...

19/10/2007, 09:57
M'apunto el llibre. Pareix interessant, el poses bé i no he llegit res d'aquest autor i m'agrada descobrir-ne de nous.
La majoria de la gent jutja als demés sense cap coneixement ni un. Els hi és més fàcil que no haver de fer l'esforç per atracar-se una mica més al que consideren estrany. I així van les coses.
Gràcies per la recomanació!

tumateix ha dit...

nvitació
19/10/2007, 16:02
m'agrada el teu bloc i el llegeixo sovint, visita el meu quan vulguis i diguem que et sembla. adéu.

Maria Teresa ha dit...

El manuscrit de Virgili
19/10/2007, 16:26
Avui mateix m´han comunicat que s´han acabat els exemplars d´aquest llibre, ho havia demanat per sa editorial Magrana i la casa del libro.
M´agrada molt que el meu petit atac rebel tingui ressò, és que ja n´hi ha prou de manipulacións i de maniqueisme.

caterina ha dit...

21/10/2007, 11:47
Que s'han acabat els exemplars??? Vaia. Jo el que no trobo és "El manuscrit de Virgili". Vaig anar a dues llibreries i també se'ls hi havien acabat les existències. Hauré de continuar cercant...

El camino incierto ha dit...

Meme
24/10/2007, 17:33
Hola, no sé si me he excedido tomándome la libertad de pasarte el testigo para dar unos consejos a los potenciales blogueadores(o blocaires),si te apetece tomarlo y pasarlo de bloc a bloc,te lo agradezco sea cual sea tu decisión.

jordi gonzalez ha dit...

Meme
24/10/2007, 19:17
Doncs gràcies, si no us fa res ho faré a la meva pàgina personal.