dimarts, 8 de gener de 2008

La tregua de Mario Benedetti

Passejant pels racons d’una silenciosa i buida biblioteca en dues ocasions, i en biblioteques diferents, he agafat aquest llibre i l’he llegit. I sempre ha estat com si el llegís per primera vegada i es que no se si es que té quelcom màgic que fa que quan el llegeixis et prenguis una treva de tot.

És el relat d’un home que es queda vidu i que es distancia dels seus fills, com si tot el lligam que l’unia amb ells fos la seva dona. Porta una vida rutinària i avorrida fins que s’enamora d’una dona jove amb la que es va a viure.

Llegint aquest llibre, reflexiono molt sobre la meva vida i ho efímer que pot ser aquesta, les coses que les envolten, les persones que estimes...I la rutina tan necessària per mantenir una certa estabilitat i a la vegada t’esclavitza.

Potser es que perquè em fa pensar, que cada cert temps, quan passejo pels racons d’una silenciosa i buida biblioteca, en prenc un temps i agafo aquest llibre, petit però escrit amb una gran prosa per tal d’agafar-me una treva de la meva feliç però potser massa rutinària vida i fruir d’una gran lectura.

Publicat a book.bloc.cat el 31/08/07.

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

01/09/2007, 11:51

Bona recomanació. Me l'apunto per quan caigui a les meves mans.
La vida és efímera, i aquesta és la seva gràcia. Cal aprofitar-la.