No he estat mai amant dels llibres plens de sentiments amorosos, però he de reconèixer que hi ha uns quants que m'han tocat la fibra i aquest ha estat un d'ells, precisament perquè no és un llibre ensucrat sinó que és un llibre realista que a través dels seus personatges no vol definir bons ni dolents ja que simplement descriu una història, amb una magnífica descripció visual del entorn, i tota una varietat de personatges que hi figuren.Per molts la història ja és coneguda. Heatcliff, de petit és acollit per una família i s'enamora de la filla d'aquesta. Més tard, hereta una fortuna i ell és el senyor de la casa però mai pot posseir allò que més anhela i això canvia el seu caràcter, abans afable i amorós.
La primera vegada que vaig tenir contacte amb la història va ser amb la pel·lícula protagonitzada per David Niven i Laurence Olivier del any 1939 on la seva magnífica fotografia, que reflectia els fantasmagòrics escenaris de la història, va guanyar un Oscar. A més del llibre us la recomano també, és magnífica.
Sincerament , aquest és un llibre que mereix ser llegit amb tota la tranquil·litat del món per poder gaudir de la intensitat d'una història real com la vida mateixa. Veritablement, és una llàstima que l'autora morís tan jove i no publiqués cap novel·la més tot i que sé que té quelcom d'obra poètica. Com anècdocta, dir que Emily és la germana de Charlotte, autora de "Jane Eyre". En aquella família, enlloc de juguets havíen de tenir paper i ploma ;)
Publicat originariament a book.bloc.cat el 11/07/07.
3 comentaris:
Curiosidad
01/10/2007, 04:20
Me gustaría saber si has leído todos los libros que comentas o son reseñas de otros comentaristas
o de la contraportada. No lo interpretes como crítica destructiva, es que me gustaría conocer cuántos libros lees al año.No conozco todos ellos ,pero sin duda los tendré en cuenta.
Es interesante tu blog
quants llegeixo???
01/10/2007, 18:21
Tots els he llegit, tot i que alguns ja fa temps, per que sinó no tindria gràcia escriure sobre quelcom que no has llegit.
Aquest estiu he llegit uns 15 llibres (vaig perdre la conta) alguns de més bons i alguns de més dolents.
Potser algun dia expliqui de passada d'on sorgeix la idea d'aquest bloc i perquè l'escric.
Per cert, no puc mantenir el mateix ritme de lectura tot l'any i passat l'estiu no passo d'un o dos llibres al mes. I coneixo gent que sobrepassa la meva marca i nivell de lectura.
lectura
01/10/2007, 21:41
Estic contenta de trobar-me un lector com tu ,jo he perdut molt la capacitat per a recordar tot el que he llegit des dels quinze anys,que estic comprant llibres .Segurament també he perdut la fluidesa per a escriure en català ,fa deu anys que he deixat el treball de mestra per motius de salut i era a l´escola on jo més practicava aquesta meravellosa llengua,no m´agradaria fer-la malbè.
Estos últimos años utilizo la lectura como terapia ,para no vivir vegetando,mi capacidad de concentración es débil pero este año llevo ya unos 27 libros y el año pasado leí más de 100,¿importa el número ?sí, porque si no me obligo,mi depresión me gana,vaya lata que te estoy dando ,leeré con toda mi atención tu blog " de dalt a baix" y gracias por contestarme.
Ha sido mi alegría del dia de hoy.Me encanta la juventud que voy encontrando por los blogs.
Publica un comentari a l'entrada