dimarts, 8 de gener del 2008

El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon

En el llibre anterior parlaven de gossos i aquesta setmana tothom pensa en nens degut a la tornada a l’escola i llavors se m'ha acudit, ¿és possible trobar-los tots reunits en un sol llibre? Doncs, sí. Hi ha el llibre que avui recomano, que tot hi passar-se molt temps a les llistes de supervendes, a mi ja me l’havien recomanat quan no el potenciava el marketing.

Mark Haddon, que tenia una extensa carrera com a escriptor infantil i tot just ara arrasa amb el seu segon llibre per adults (i que tinc en llista per llegir), ens ofereix en la seva primera obra per adults una història original i tendre sobre un noi autista que es dedica a investigar la mort del gos de la seva veïna.

La història és curiosa ja que està explicada des de la perspectiva del noi autista que investiga la mort del gos perquè li agraden els gossos. Segons les seves pròpies paraules: “M’agraden els gossos. Sempre saps què pensa un gos. Té quatre estats d’ànim: content, trist, emprenyat i concentrat. A més a més, els gossos són fidels i no diuen mentides perquè no parlen”.

El llibre està ple de petits corol·laris del noi i de curiositats en les que mai s’hauria pensat pel simple fet que són tan evidents que mai ens parem a reflexionar sobre elles (això sí que és per reflexionar). A més la història és bonica amb un final que em va deixar ben sorprès.

Bé, suposo que després d’aquest llibre algú començarà a pensar que les històries originals, tendres i dolces són la base dels llibres d’aquest bloc...Agafeu-vos, el proper llibre que recomani serà d’un autor que ara es posa de moda i és tot sang i fetge.

Publicat originariament el 14/09/07.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

recomanacio
15/09/2007, 23:44

Ja n'he sentit parlar bé diverses vegades i tinc autèntiques ganes de llegir-lo.

Anònim ha dit...

02/11/2007, 17:17

També l'he llegit i no és d'aquells llibres que pugui recomanar alegrement. És molt especial. Se n'havia parlat tant abans que el llegís, que potser en acabar-lo vaig qualificar-lo com de "ni fu ni fa". Ara no sabria que dir-ne, tot i que no el recordo especialment sorprenent.

Anònim ha dit...

03/11/2007, 10:52

A mi em va agradar força, també és cert que encara no estava de moda i no n'esperava res... Sovint quan t'han parlat gaire d'un llibre, quedés decebut. Això sí, és un llibre especial que no a tothom li agradarà.

Anònim ha dit...

23/11/2007, 19:19

Esplèndid llibre que aconsegueix reflectir amb força exactitud la forma de pensar i veure el món que tenen els autistes.

Jesús M. Tibau ha dit...

Finalment el vaig llegir i em va agradar tant que l'he recomant per comentar al Club de Lectura de Tortosa. En parlarem dilluns.

Anònim ha dit...

Jo m'ho tinc que llegir i espero que les opinions positives que poseu hem serveixen per tenir ganes de llegir-mo ja que si no es prou interesantno hi prestare gaire atenció.