dimarts, 8 de gener del 2008

Les veus del Pamano de Jaume Cabré

Vet aquí, que tot i estar molt enfeinat i no disposar de gaire temps per llegir, per fi he pogut finalitzar aquest extens llibre i només puc dir una cosa: s’ha escrit un clàssic i potser ara amb el ressò mediàtic aconseguit a la Fira de Francfurt arribi a ser un gran èxit de vendes. En realitat, no seria el primer cas de llibre que, 3 o 4 anys d’haver estar publicat, de cop i volta es posa de moda i es ven a dojo.

La història del llibre comença amb la visita de la Tina a l’escola de Torena, a punt de ser derruïda, per fer unes fotografies per una exposició. Durant la seva visita per l’abandonada escola troba els diaris d’un antic mestre que van dedicats a la seva filla a la qual mai va conèixer. A partir d’aquí, la Tina comença a investigar la història d’aquest mestre, a furgar en la dolorosa memòria i mentrestant ens va relatant les seves experiències personals del dia a dia.

Aquest llibre té molts punts per agradar. D’entrada personatges com l’Elisenda Vilabrú (dels Vilabrú de Torena i dels Ramis de la Pilar Ramis de Tírvia, mig puta mig millor no parlar-ne per respecte al pobre Anselm) una dolenta que deixa a l’Angela Channing a l’alçada d’un querubí al seu costat i a més (en la franja d’edat que li pertoca) amb més sex-appeal que Cruela Deville. A més de secundaris impagables com les Venturetes i els Serrallac.

Un altre atractiu es troba en el marc principal de la història, situada a la Guerra Civil i tots els anys següents juntament amb tots els assassinats que es van cometre impunement en nom de la justícia, la venjança i la veritat.

Tenim el tema principal que radica en el fet de la memòria històrica, on es veu una història escrita pels vencedors i es lluita per escriure la veritat malgrat que ningú la vol escoltar. I de rerefons les mentides contínues que formen part de la vida quotidiana i l’atracció perpètua entre el bé i el mal, que s’atreuen i es rebutgen com imans. Pols oposats que mai poden estar junts malgrat el seu desig.

I per últim no oblidar-nos de la tècnica narrativa de l’autor que, sense voler abusar d’ella, hi ha episodis en els que ens narra a dues veus simultàniament els fets del present i el passat, o de dos personatges alhora; a més d’altres petites juguesques literàries com la cantinela que repeteix rere el cognom dels Vilabrú de tant en tant.

Com he dit, un llibre amb molts punts per agradar que no entenc com no està a data d’avui dins les llistes dels més venuts.

En resum, ha estat un llibre que m’ha fet oblidar l’estrès de les últimes setmanes ja que quan s’acostava l’hora no podia para de pensar “amb que em sorprendrà ara?”. I es que normalment veig venir els desenllaços dels llibres però aquest m’ha portat per on ell ha volgut. Chapeau!!!

Publicat originariament a book.bloc.cat el 27/10/07.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Les veus del Pamano
27/10/2007, 16:50
nomès llegint el teu comentari he tingut ganes de llegir aquest llibre ara mateix. Provarè de demanar-lo ara mateix , a veure si hi ha mès sorte que amb el manuscrit de Virgili que ja s´havian acabat tots els exemplars.

Anònim ha dit...

27/10/2007, 17:47
Jo em vaig llegir aquest llibre ja fa alguna anys, i tot i que al principi no entenia res, la conclusió final és la mateixa que la teva. Com has dit: s'ha escrit un clàssic.

Anònim ha dit...

autor
27/10/2007, 17:47
Lo he encontrado con el nombre Jaume Cabré

Anònim ha dit...

error corregit
28/10/2007, 09:06
veritablement he comés un lapsus al escriure el nom de l'autor. El corregeixo ara mateix.
Maleit estés!!!

Anònim ha dit...

jaume Cabré
01/11/2007, 14:31
Aquest ex-ministre d'Exteriors alemany ha fet un gran favor al llibre dient que és "el llibre de la fira", automàticament ha sortit per tot arreu.
Pel que he llegit sembla molt interessant.

Anònim ha dit...

01/11/2007, 17:07
El manuscrit de Virgili, que vares recomanar l'he cercat i no el trobo. Fins i tot a l'editorial està esgotat el llibre... :(

Anònim ha dit...

02/11/2007, 13:11
A mi no em va agradar gens, de fet no vaig aconseguir passar de la pàgina 100, i això que tenia dues fans d'en Cabré que m'animaven dia sí dia també perquè el continués. Però no en feu cas, pel que veig sóc una mica estrany

Anònim ha dit...

La veu de la discordia
02/11/2007, 13:54
Per fí!!! M'agrada sentir una veu al desert que digui que no li ha agradat un llibre que recomano. Em començava a sentir amb complexe de paraula de Deu.
Estimat amic. Si no t'agrada un llibre no passa res, a per un altre que serà que no hi han.

Anònim ha dit...

es veus del pamano
17/11/2007, 22:05
Només em voldria afegir al comentari d'un dels companys que no va poder passar de la pagina 100, jo m'he empassat tot i dir que aquest llibre no em van enganxar en cap moment, no vull dir que no sigui un llibre per llegir, però la forma d'escriure et mareja molt, tan anar amunt i avall en el temps , la història no és prou bona per haver de llegir-lo amb tanta concentració (no és pot llegir en el metro).Vol ser un Pulp Fiction de la postgerra.

Anònim ha dit...

23/11/2007, 19:17
Són un fan del Jaume Cabré. Aquest és el seu millor llibre juntament amb l'ombra de l'eunuc.