dimarts, 8 de gener del 2008

Una novel·la d’escacs de Stefan Zweig

B de Llibre va néixer amb l’esperit de recomanar llibres als meus amics i de pas fer-me de memòria dels bons llibres que llegeixo. Gràcies a un post del bloc d’Aristòcrata i Obrer he recordat aquest autor.

Suposo que a molts de vosaltres us haurà passat de trobar-vos algun conegut, parlar de llibres amb ell i que us recomani un. A mi em va passar. I a més aquella vegada em va donar un petit llibre d’un autor que encara no sé pronunciar i em va dir – Tranquil , que en una tarda ho tens enllestit.- I quanta raó tenia ja que és un microllibre. És d’aquells que podríem definir de novel·la curta o relat llarg.

La història és apassionant i absorbent. En un transatlàntic que va d’Europa a Amèrica poc després de la 2ª Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs i un milionari avorrit que l’engresca a fer una partida, pagant naturalment, per entretenir el viatge. Tot i jugar amb l’ajuda de tothom que hi vol col·laborar, la partida acaba en una clara derrota. Però el viatge és llarg i el milionari proposa un altre partida. Aquesta nova partida també porta caire de derrota però en un moment donat, del mig del passatge apareix un vell que encarrila la partida i posa en serioses dificultats al campió. La qüestió es que ningú coneix qui pot ser aquest prodigi desconegut dels escacs i el perquè del seu anonimat vist el seu talent.

Al llarg de la novel·la descobrirem no només el final de la partida sinó tota la història del home al mig de l’Alemania nazi, una història que ens farà reflexionar sobre la supervivència i l’obsessió.

Tot i les meves reticències inicials ja que no sé pronunciar l’autor i el fet que em tinc vedats els escacs vaig acabar fruint de la novel·la. I ara us dic el que em van dir, - Tranquils, que en una tarda la teniu enllestida.

Publicat originariament a book.bloc.cat el 15/11/07

9 comentaris:

Anònim ha dit...

una novel.la d´escacs
16/11/2007, 19:56
Este autor siempre me ha dado algo de "temor",me pasaba igual con Hermann Hesse,hay varios de este tipo ,luego no es para tanto,no podemos evitar las influencias cuando alguien nos dice que este o aquel libro,película,es maravilloso o no...pero tus comentarios suelen ser más equilibrados.¿Puedes creer que no he conseguido ninguno de los libros catalanes que recomendaste ni en librerías ni por internet?¿Son autores de minorías o qué ocurre?.Saludos

Anònim ha dit...

17/11/2007, 23:38
Hola Jordi, jo sí he jugat a escacs i crec que aquest és l'únic llibre on aquest joc (o més que joc) ha estat tractat amb seriositat i dignitat, de pel·lícula encara no n'he vista cap.
Un bon llibre

Anònim ha dit...

8/11/2007, 12:19
Al meu pare li encanta aquest autor. A casa meva hi ha un munt de llibres de Stefan Zweig. Jo personalment encara és un escriptor que l'he de descobrir. A part de dos contes seus no he llegit res més. Diuen que "Maria Antonieta" està molt bé. Miraré si el que has mencionat, el de "Novel·la d'escacs" el tinc per algun estant, sinó sempre pot ser un bon regal per al meu pare o per a mi.
Salutacions i enhorabona per el bloc. Segueixo les entrades sobre llibres que recomanes. M'encanta! ;)

Anònim ha dit...

els escacs
19/11/2007, 06:32
Una de les coses que m'agraden del llibre precissament són el tractamant tractament dels escacs. Als 24 anys vaig jugar la meva última partida. Adivines perquè???

Anònim ha dit...

'Novel·la d’escacs' de l'Stefan Zweig
19/11/2007, 20:25
1.- Cf3, c5; 2.- c4, g6; 3.- e4, Ag7; 4.- d4, c:d4; 5.-C:d4, Cc6... (Sistema Maroczy de la ‘defensa Siciliana’).
‘Novel•la d’escacs’, com molt bé dieu, és un d’aquells textos que, en una tarda, es pot llegir d’una sola tirada; una tarda plujosa de dissabte, per exemple. Passa molt bé: és un text amè i entretingut; de lectura ràpida i sense gaires complicacions.
Si t’agrada aquest llibre, desprès de la seva lectura, acabaràs traient el tauler i les peces dels escacs, per a posar-t’hi a jugar d’immediat!
DxT++! Escac i Mat!

Anònim ha dit...

torre abatuda
19/11/2007, 22:02
Per alguns si per alguns no. A mi em va recordar precissament els motius pes quals no jugava i el vaig trobar a faltar... però ho vaig superar i continuo sense jugar.

Anònim ha dit...

21/11/2007, 14:30
Si us ha agradat Zweig millor llegiu Memòries d'un europeu, a mi em va facinar la seva descripció de Viena i des d'aleshores que cada cop que penso en la ciutat o la única vegada que hi he estat penso en l'Austria d'entre guerres amb aquell gran poder fràgil.

Anònim ha dit...

23/11/2007, 03:10
Hola Jordi, jo també hi jugava i també ho vaig deixar, en el meu cas perquè em desgastava massa les neurones que necessito per altres coses. A més, per jugar bé s'ha d'estudia, i jo ja no estic per estudiar. I tu?

Anònim ha dit...

23/11/2007, 03:41
Jordi, si vols fer un qüestionari: http://cat.bloctum.com/mallorquina/2007/11/21/temps-enrere/#comment-762